Origen i història dels escacs

Hola,

Sóc el Jordi, m’agraden els escacs i en el post d’avui us explicaré el seu origen i aspectes curiosos sobre aquest joc.

L’origen dels escacs és molt antic. Es creu que es va originar a la Índia en el 200 A.C. Els escacs al segle VII D.C. era conegut com a xaturanga, que es tradueix en infanteria, cavalleria, elefant i carro. Aquestes formes estan representades per les peces que evolucionarà cap als moderns peó, cavaller, alfil i torre. La xaturanga té dues característiques essencials que són diferents al actual: peces diferents amb poders diferents; i la victòria en funció del destí d’una peça, el rei dels escacs moderns.

Els escacs van ser dissenyats per a un ashtāpada, que podria haver estat utilitzat anteriorment per a un joc de carreres de tipus backgammon. El tauler de 8×8 sense quadres va servir com a tauler principal. Altres taules índies inclouen el 10×10 Decapada i el 9×9 Saturankam . Els taulers d’escacs indis tradicionals sovint tenen marques X en algunes o totes les caselles a1 a4 a5 a8 d1 d4 d5 d8 e1 e4 e5 e8 h1 h4 h5 h8: perquè són les més importants.

Des de l’Índia es va estendre a Pèrsia, on es va modificar quant a formes i regles i es va convertir en Shatranj. Els escacs es van introduir a Pèrsia des de l’Índia i es van convertir en part de l’educació principesca o cortesana de la nobleza persa. Cap al 600 dC, a Pèrsia el joc es va convertir en chatrang. Després de la invasió àrab i la conquesta de Pèrsia, els escacs van ser assumits pel món musulmà i posteriorment es van estendre a Europa hi ha Espanya i Itàlia. El joc va evolucionar aproximadament cap a la seva forma actual cap al 1.500 dC.
Els escacs competitius es van fer visibles l’any 1834 amb els partits La Bourdonnais-McDonnell. Va ser part d’una sèrie d’enfrontaments entre aquests dos jugadors considerats els millors de l’època. La partida va acabar amb un inusual tres peons negres en la segona fila blanca. Els estudiosos dels escacs encara analitzen i debaten les jugades d’aquesta partida icònica, ja que ofereix ensenyaments valuosos per als jugadors de tots els nivells.
Més endavant, es va fer el torneig d’escacs de Londres de 1851. El primer va preocupar pel temps, perquè un jugador va trigar dues hores i 20 minuts per pensar un sol moviment. Així que els anys següents van fer els escacs de velocitat, amb temps acordat o amb sancions si es passava el termini acordat.
En aquest primer torneig modern de Londres va guanyar l’alemany Adolf Anderssen, i va ser aclamat com el principal mestre d’escacs amb el seu estil d’atac brillant i enèrgic. Més tard, el nord-americà Paul Morphy va guanyar tots els competidors importants i va ser important entre el 1857 i 1863. Un altre jugador a destacar va ser Wilhelm Steinitz, nascut a Praga, qui va fundar una tradició important: el seu triomf sobre el principal mestre polonès-alemany Johannes Zukertort el 1886 és considerat com el primer Campionat del Món oficial d’escacs. Steinitz va perdre la seva corona el 1894 davant d’un matemàtic alemany molt més jove, Emanuel Lasker que va mantenir aquest títol durant 27 anys, el mandat més llarg de tots els Campions del Món.

Espero que us hagi agradat aquest primer post sobre els escacs. Què us agradaria saber més? Us esperem en comentaris!