Retencions de trànsit a Mart?
En poc temps coincideixen a Mart les expedicions de tres països diferents: la sonda Al-Amal (“esperança”) dels Emirats del Golf, el Tianwen-1 (“preguntes al cel”) de la Xina i el Perseverance dels EUA. Sembla una mena d’operació sortida de Pasqua i crida l’atenció tanta coincidència; per què hi ha diverses expedicions alhora?
Els planetes del sistema solar no fan les voltes al Sol al mateix ritme i, en conseqüència, la distància entre ells va variant contínuament: la Terra fa una volta cada 365 dies però Mart triga 687 dies a fer-la, gairebé dos anys terrestres. Per tant, cal conèixer la posició de la Terra i de Mart al llarg del temps per saber en quin moment el viatge entre els dos planetes tindrà una durada mínima. Això succeeix cada vint-i-sis mesos i es considera una “finestra de llançament”; per aquest motiu coincideixen en uns mateixos dies tres expedicions llançades el juliol de 2020 per diferents països.
Què se’ls hi ha perdut?
Mart és un dels dos planetes veïns de la Terra i es troba a una distància que permet arribar-hi en un viatge d’uns quants mesos. L’altre veí és Venus, però allà les condicions de temperatura són molt més extremes (a Mart, les temperatures oscil·len entre els 27 ºC de dia i els -133 ºC de nit i a Venus superen els 400 ºC, una temperatura prou alta per fondre alguns metalls com el plom).
A Mart no hi ha recursos importants, i per tant els viatges no es fan per motius econòmics, però podrien ser necessaris a llarg termini quan la falta de sostenibilitat de les conductes humanes a la Terra ens porti cap a una situació irreversible (que n’és de trist començar a donar per perduda la sostenibilitat al nostre propi planeta!).
Les tres missions actuals investigaran diferents aspectes de Mart: la seva tènue atmosfera i la meteorologia, la seva geologia (inclosa l’existència de gel) i possibles rastres de vida primitiva. El fet de tenir atmosfera (encara que sigui molt lleugera) dona més possibilitats d’establir-hi una base habitada en el futur. El Perseverance, a més, recollirà mostres i les deixarà preparades i segellades perquè una futura missió les reculli i les porti a la Terra.
Houston: tenim uns quants problemes!
Els viatges a Mart són molt més complicats del que pot semblar: la meitat de les missions que s’hi han enviat han fracassat. Per això no es preparen encara missions tripulades.
El viatge amb humans duraria uns set mesos, amb problemàtiques com els efectes de la ingravidesa durant molt de temps, i tindria molts riscos d’alguna fallada greu per la complexitat de tot el procés (amb possibilitats de no poder tornar). El viatge d’anada i tornada podria durar ben bé un parell d’anys i caldria intentar produir a Mart el combustible per al retorn.
També la vida allà seria molt difícil: l’atmosfera no només és irrespirable, perquè està composta sobretot per diòxid de carboni, sinó que la seva feblesa (només un 1% de la pressió atmosfèrica que hi ha a la Terra) i la del camp magnètic no protegeixen els éssers vius de les radiacions solars com ho fan a la Terra. Això fa pensar que caldria construir les zones habitables a sota terra o a l’interior de les muntanyes. La producció d’energia amb plaques solars fotovoltaiques també té inconvenients importants, ja que les freqüents tempestes de sorra les inutilitzarien sovint. Per acabar-ho d’adobar, la reduïda gravetat (un terç de la de la Terra) provocaria uns efectes sobre el cos humà que són desconeguts a llarg termini.
Però si ens conformem amb viatges no tripulats, com els actuals, les missions segueixen sent molt complicades. A la Lluna no hi ha atmosfera i tota la maniobra de descens i frenada es controla amb coets però a Mart sí que n’hi ha una mica i això complica molt el procés, obligant a fer tota una sèrie de procediments consecutius. En el cas del Perseverance, les accions han estat les següents: frenada per fregament, obertura d’un paracaigudes, encesa de retrocoets i, finalment, utilització d’una grua amb cables per completar el descens. A més, tota la seqüència de maniobres s’ha de portar a terme de forma automàtica ja que la informació captada pels sensors triga 11 minuts a arribar a la Terra i les ordres que es donessin des d’aquí necessitarien 11 minuts més de tornada, massa tard per corregir res!
L’aigua a Mart
Es creu que Mart tenia aigua líquida fa uns 4000 milions d’anys, amb mars, rius i llacs, però avui dia és un lloc totalment sec, si més no aparentment. Una possible explicació és que va perdre el seu camp magnètic, que protegeix un planeta de les perilloses emissions solars, i aquestes van acabar amb l’atmosfera del planeta; això va comportar la desaparició de l’aire i, en conseqüència, també de l’aigua líquida a mida que es va anar evaporant. En canvi, sí que hi ha aigua en estat sòlid: la missió Mars Express de l’Agència Espacial Europea va captar una imatge del cràter Korolev, situat a la part nord del planeta Mart, amb una immensa capa de gel de 82 quilòmetres de diàmetre i gairebé dos quilòmetres de gruix que cobreix la seva superfície de manera permanent.
ESA (Agència espacial europea)
Però encara hi ha una altra possibilitat de trobar aigua a Mart: també podria haver passat que una part d’aquesta aigua s’hagués incorporat a l’escorça del planeta, hidratant els seus minerals. El vehicle explorador Perseverance de la NASA, potser aclarirà la presència de minerals hidratats al seu lloc d’aterratge, el cràter Jezero, i les mostres que recollirà permetran tenir més informació quan es puguin analitzar a la Terra.
Per tot això és molt difícil d’entendre que hagi costat tant de trobar aigua a Mart, havent-n’hi per tot arreu i en aquestes grans quantitats. De fet, la saviesa popular del refranyer català ja ho havia vist clar fa molt de temps i d’aquí va sorgir la coneguda expressió “No trobar aigua a Mart!”, que significa ser incapaç de trobar alguna cosa encara que estigui a la vista.
Preguntes per investigar
1. Existeix realment la frase feta “No trobar aigua a Mart”? Si no és ben bé així, llavors com és l’expressió de veritat?
2. És correcte dir “aterrar” o “aterratge” en el cas de Mart? Si no ho és, com s’hauria de dir?
3. Quines característiques es prioritzen en les convocatòries més recents d’astronautes? Podrien coincidir amb les teves?
