Benvingut al centre, Ulises!

Hola, molt bon dia a tots i totes. Som en Jordi i l’Aitor, i avui tenim el plaer de conèixer amb més profunditat al nostre convidat: Ulises, l’actual educador del SIEI.

Benvingut Ulises, primer de tot agrair-te aquesta entrevista. Com estàs, com et trobes?
Molt bé, moltes gràcies per convidar-me a estar amb vosaltres.

Quants anys tens?
Tinc 39 anys, vaig néixer el 23 d’agost del 1984.

D’on ets?
Vaig néixer a Santo Domingo, República Dominicana, però em considero català.

Quin és el teu menjar preferit?
Sens cap mena de dubte l’arròs. Un cop per setmana menjo arròs.

Quantes parelles has tingut?
Parelles sèries com a tal, amb les quals he anat a viure i he plantejat objectius en comú són només 3.

Quan eres petit, què voldries ser de gran?

A partir dels 8 anys i mig vaig veure per la tele un torero “El cordobés”, i li vaig dir al meu pare “jo vull ser torero”. Em va caure tal cleca que se’m va treure la idea. Després em vaig adonar que m’agradava molt ajudar a la gent, i sabia que anava enfocat al món de l’educació.

Quina és la teva formació?

Partint de la base que jo no tinc l’ESO, vaig començar a formar-me ja de gran. Vaig començar fent un PFI de soldadura a l’edat dels 16 anys. També vaig cursar un grau mitjà d’art dramàtic a l’Escola d’Actors de Barcelona. Després, quan ja era gran, vaig fer una prova d’accés a majors de 25 a la universitat, i vaig fer un cicle formatiu de grau superior d’integració social. Més tard, i gràcies al meu pare, vaig fer la carrera de magisteri infantil a la URV.

Quants anys portes dedicant-te en educació?

A l’educació social porto des dels 23/24 anys aproximadament.

Què et va inspirar per arribar a ser docent?

Com us he respost anteriorment, jo no tinc l’ESO perquè venia d’una família desestructurada i a l’institut l’estada no va ser gens fàcil. Sentir que et feien fora per molestar, sense profunditzar en quin problema hi havia darrere, era la dinàmica habitual i pels docents era la via més fàcil i ràpida. “Tu molestes?, tu a fora.” Però no profunditzaven, no veien que hi havia un problema darrere, que era que el nen no tenia menjar, potser no havia dormit aquella nit, o si s’havia passat tota la nit al carrer per problemes familiars. I, és clar, arribes a l’institut, t’adorms a la classe, et baralles o no tens cobertes les necessitats bàsiques i això els mestres no ho veien. Aquest és un dels motius que m’han fet arribar fins aquí a la docència i l’educació social.

Has treballat en algun altre àmbit?

Si, jo venia de l’àmbit de “l’obra”, i vaig estar diversos anys muntant ascensors. També, en cursar quatre anys d’art dramàtic, he fet algunes cosetes semiprofessionals com a actor: des d’anuncis, obres teatrals, papers secundaris en pel·lícules, etc.

Coneixies l’institut Alt Foix abans de venir a treballar aquí? Què en penses ara?
Només de vista perquè passava per Sant Martí quan tenia una caseta a dalt a la muntanya. Però realment estic encantat d’estar aquí, perquè els companys i companyes que em rodegen són fantàstics, grans professionals i grans persones.

Què és el que més t’agrada de treballar amb nosaltres?
La proximitat, el fet de poder interactuar amb tot l’alumnat en primera persona.

Hi ha alguna cosa que canviaries per millorar en el centre?
De moment no puc respondre aquesta pregunta fa poc temps que treballo aquí, però els companys i companyes són magnífics. Realment em trobo molt a gust.

Fins aquí arriben les preguntes. Esprem que us hagi sigut del vostre interès. A nosaltres ens ha agradat poder-lo conèixer una mica més!

Ens agradaria que en comentaris ens diguéssiu a qui us agradaria que poguéssim entrevistar aquest curs!