LES DOMUS ROMANES

LES DOMUS ROMANES

Segons el nivell social i l’entorn, els romans vivien en habitatges amb diferents característiques, normalment hi havia tres tipus:

• • Insula: Un bloc de pisos, de lloguer. Es construïa quan a les ciutats no hi havia espai, ocupaven poc. Normalment hi vivien la gent d’un nivell social baix.
  • Vil·la: Cases senyorials situades a fora les ciutats, al camp. Comptaven amb camps de conreu i ramaderia, a més a més tenien llocs de lleure per als seus propietaris.
  • Domus: Cases també senyorials, però aquestes urbanes, hi vivien les famílies acomodades. La mida i els luxes depenien de cada família.

DOMUS

Es construïen de maó i argamassa, n’hi havia de dos tipus:

1. A la planta baixa hi havia tallers i botigues. A l’entresòl s’hi ubicaven els allotjaments per als treballadors d’aquests negocis i les plantes superiors es dividien en apartaments.
2. A la planta baixa s’hi ubicaven els habitatges al voltant d’un jardí o un passadís, per tant a la part de dalt hi havia les botigues i els tallers.

Tot i que les domus acostumaven a ser totes iguals, segons l’estat econòmic i el constructor podien variar de mida, d’habitacions i altres afegits, però totes eren bastants simples amb una o dues plantes rectangulars i sense divisions. S’organitzaven en aquestes parts: 

• L’entrada principal solia constar d’un vestíbul el qual donava lloc a un passadís.
• L’atri era la primera habitació que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre lateral, llevat d’una gran obertura al mig que donava claror i ventilació i deixava caure l’aigua de la pluja en una bassa rectangular, l’impluvi, que la recollia i des de la qual passava a una cisterna subterrània.
• Darrere l’atri hi havia una petita sala, el tablinium, una mena de despatx del propietari de la casa, on es rebien visites i se’n guardava l’arxiu familiar.
• El triclinium, el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N’hi podia haver més d’un. A vegades, n’hi havia un d’estiu que donava al peristil i un altre d’hivern més protegit del fred.
• Al costat de l’atri, només separades per una cortina, hi havia les habitaions per dormir, les cubiculas.
• La culina, la cuina, tenia diversos forns.
• Al fons de l’edifici hi solia haver una quadra amb una pila, on es guardaven els carruatges i les àmfores, i una habitació per al capatàs dels esclaus i les habitacions d’aquests.
• Gairebé totes les domus tenien un pati amb un jardí al mig envoltat d’un peristil, és a dir una galeria de columnes que cobreix els quatre costats del jardí, aquestes a vegades decorades amb pintures i obres d’art. El jardí va anar guanyant importància amb el temps.

Inicialment, les parets eren cobertes d’uns panells llampants, normalment, grocs i vermells. Al centre hi havia una figura, o algun quadre de grans mides i molt detallistes.

Més endavant les parets comencen a recobrir-se de marbre, que combinat amb diferents tons, creava efectes. Finalment arriben a les cases figures en relleu, enriquides amb or i colors, peces fetes de cristalls de colors i pintures murals.

Les portes i les entrades tenien rics panells i relleus, marcs de bronze… El llindar era, normalment, d’un preciós mosaic, igual que en els terres de les cases. S’acostumaven a fer dibuixos i marques en relleu als marbres, simplement per decorar.

Els terres es cobrien amb lloses de marbre formant figures geomètriques o amb mosaics fets amb petites peces anomenades tessel·les.

Els sostres es pintaven amb colors o es decoraven en relleu, amb or o amb plaques de bronze banyades en or.

Només hi havia finestres interiors, encara que, alguns comerciants, podien aprofitar les finestres exteriors que donaven al carrer per poder vendre. Les cases de camp podien tenir finestres cap a l’exterior al primer pis. En qualsevol mena de finestra, tant a l’urbana com a la rural, sovint s’hi col·locava una reixa o malla per mantenir fora els ratolins o altres animals. Els romans de l’Imperi ja coneixien el vidre, però era massa car per a emprar-lo en les finestres.

Tot i el suau clima d’Itàlia, les cases sovint eren fredes i durant l’hivern, s’utilitzaven estufes de carbó. Només eren caixes metàl·liques on es podien dipositar trossos de carbó calent, amb potes per protegir el terra de desperfectes, tenien anses amb les quals es podien traslladar a altres habitacions.

IRENA JORBA I CARLA OLIVELLA  4rtB