En una aula tancada amb 30 alumnes, la quantitat de diòxid de carboni (CO2) augmenta de forma força ràpida. Per això és tan convenient anar ventilant l’aula obrint la finestra. A l’hivern però, la temperatura no sempre convida a fer-ho i pot passar que en certs moments aquesta concentració de diòxid de carboni augmenti a valors superiors als recomanats. Si això passa, les persones podem sofrir petites molèsties (mal de cap, falta de concentració…) que afecten el nostre rendiment.
És per això que al nostre centre, el Departament d’Ensenyament ha instal·lat un sistema de ventilació que s’utilitzarà com a prova pilot. La idea és molt senzilla: uns sensors mesuren la concentració de diòxid de carboni i, si aquesta supera el límit recomanable de 1000 parts per milió (ppm), automàticament s’obren una mica les finestres (la part superior). A més, a l’altra banda de la classe hi ha uns tubs que aspiren per tal de crear circulació d’aire.
Quan la concentració baixa de nivell, el sistema tanca les finestres automàticament. A més, també es mesura la temperatura constantment, per evitar que el fet d’obrir les finestres en provoqui un descens massa important.
Aprofitant aquesta instal·lació, els alumnes treballaran tot aquest tema de la qualitat ambiental al projecte cientificotecnològic que començarem la setmana que ve.
