L’anunci de fa unes setmanes que la població podrà decidir com decorar la nova rotonda d’entrada al municipi ens convida a dir-hi la nostra, a participar-hi. D’aquest context real, n’extraiem una situació d’aprenentatge. Cal omplir-la realment, la rotonda? Que no és prou plena ja de vida, de llenguatge i de memòria?
Un grup d’alumnes de la matèria de literatura catalana de l’institut Font del Ferro emprèn una acció poètica fora de l’horari lectiu per venerar la terra que han rebut i deixar-hi una alenada de veu. Són la primera humanitat que s’agenolla en la rodonesa del nou lloc i li ret homenatge, amb tot l’humus que els cap als palmells de les mans, amb tot de lletra, síl·laba i fraseig de llibres que els obren mons. Humilíssimament prostrats per llegir la terra, per servir-la i honorar-la, per fer-la viure i reviure.
Això és una meravella. Endavant les atxes!