Bona tarda graduades i graduats.
Semblava que aquest moment no havia d’arribar mai, però tot arriba i ja som aquí.
Han estat dos cursos difícils, què dic difícils….moooolt difícils!
Avui permeteu-me que no parli com a directora, a més, sempre m’heu dit des del carinyo que era poc ortodoxa. No us equivoqueu, perquè sabeu que el que de veritat m’omple és donar classe, conversar, analitzar, contextualitzar, interpretar estils artístics, compartir-ho i intentar que us apassioni l’art tant com a mi.
Amb la vostra promoció se’n va una part del nostre cor. No ho dubteu.
Encara recordo a quatre mocosos amb tan sols 12 anys entusiasmats amb les famílies, interpretant a don Quixot, Shakespeare, ballant com les ballarines del ballet rus, no per la tècnica, sí per la il·lusió, o explicant contes fantàstics.
Per nosaltres sempre sereu aquests mocosos. Deixareu un buit al Roig difícil d’omplir.
Sabeu que xerro molt, que no callo…però els que em coneixen de veritat saben que quan estic nerviosa i les paraules han d’anar adreçades a gent que estimo molt…emmudeixo… i simplement no sé què dir. I aquest és un d’aquells moments, així que us dedicaré unes paraules utilitzant la música, i això no vol dir cantant. Avui ja ha plogut prou.
Els Rollings deien alguna cosa així sobre el que van escoltar a alguna mare: Avui les coses són diferents. També el Serrat cantava allò de… Hoy puede ser un gran día, però, xavals, sinó és així, si el cel està ennuvolat, podeu Waitin’on a Sunny day, com The Boss, al núvol número 9, amb l’Adams. Escolteu Sinatra, Fly me to the moon i deixa’m jugar entre les estrelles.
Perquè nothing else matters (i res més importa), i fem com Aerosmith: Canteu amb mi, canteu un any, canteu pel riure i canteu per plorar. Reivindiqueu sempre: It’s my life i és ara o mai, perquè com deia una cançó “ochentera”: A quién le importa lo que yo haga? A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así y así seguiré, nunca cambiaré. Ja sabeu: I want to break free.
Quan estigueu perduts, deixeu-vos estimar, perquè All you need is Love i sempre trobareu algú Boig per tu.
I ara que la vostra línia de vida ha passat pel nostre punt de tangència, i inicieu el vol del Roig, no oblideu: Show must go on, perquè we can be heroes, just for one day , i és per això que us desitgem que no deixeu mai de perseguir la il·lusió
“La clau de l’educació no és ensenyar, és despertar”
Ernest Renan
BONA SORT!
