El temps de “vacances” ha arribat!
La paraula “vacances” prové del llatí vacans, que significa estar lliure, desocupat, vacant.
El verb llatí vacare s’utilitza en dos sentits : ‘estar buit,” ( vacuus) i també ” quedar-se lliure o desocupat ” ( vacans)
Curiosament la paraula VACANCES està lligada a la paraula VACUÏTAT o buidor. En castellà trobem el mot ” vacío” que té la mateixa arrel.
Així doncs les vacances són un agradable temps buit que podrem omplir fent el que més ens agradi. Només haurem d’evitar que aquest
estar “vacant” no sigui reomplert massa ràpidament.
« L’art de fer vacances —ho he dit algun cop?— és complementari de l’art de treballar, i tal vegada més difícil. Per ajupir-se sobre la feina, hom necessita, sens dubte, una remarcable dosi de coratge i una remarcable pressió de les responsabilitats immediates. Però un cop ajupit, un cop les mans o el cervell han agafat el ritme de la feina, el plec professional, el vertigen del guany o l’ensopiment de la mecanització, que n’és de difícil redreçar-se amb una mica de gràcia i de dir: «Pleguem; anem a vacar durant quatre o cinc dies…» Carles Soldevila, «El ritus pasqual»
Lina Vilamitjana, professora de llatí i grec
Comentaris recents