La paraula rúbrica actualment s’usa per referir-se a un traç o conjunt de traços, generalment curvilinis, amb el que s’acompanya el nom d’una persona quan signa.
“Rubricar” generalment significa posar el segell final i personal a alguna cosa, és doncs un sinònim de firmar
Ara bé, d’on prové la paraula “Rúbrica”?
Deriva de l’adjectiu llatí rubricus ( ruber,-bra,-brum) que significa vermell. En els manuscrits i impresos antics, la rúbrica era la capçalera d’un escrit que apareixia en lletres vermelles.
De l’adjectiu ” ruber” també deriven el robí ( pedra preciosa) i el verb ruboritzar-se ( posar-se vermell)
En el terreny de la docència una rúbrica és una eina molt utilitzada per avaluar, amb la finalitat d’aconseguir una objectivitat més gran. La rúbrica consta d’una taula de doble entrada i permet mesurar el treball del alumnes i també el seu funcionament durant el procés d’aprenentatge. Es busca no reduir la valoració i l’avaluació a un càlcul numèric, sinó fer més visible què hi ha al darrere d’una qualificació númerica.
Judit Tudela Lara, alumna de segon de batxillerat d’humanitats.
Comentaris recents