El curiós origen de la paraula ” hipòcrita”
Hipòcrita és un adjectiu designa a la persona que fingeix sentiments que no sent, expressa ideals que no segueix i aparenta ser allò que no és.
Hipòcrita deriva del grec ὑποκρίτης (hypokrites) paraula que servia per anomenar els actors i comediants teatrals.
A Grècia els actors portaven màscares per actuar. La màscara de l’actor clàssic, que en llatí s’anomenava ‘persona’ (oh!), ocultava el seu rostre i permetia a l’actor representar diferents papers. Els mestres en fingir eren els actors grecs.
Així doncs en el seu origen la paraula hipòcrita no es considerava com a negativa, sinó que servia per a designar a aquells que exercien el paper d’actuar.
En el món actual, en canvi, a aquell que actua fingint o dissimulant , se’l considera un hipòcrita. I aquesta paraula pot arribar a ser fins i tot un insult.
Hi ha qui creu que la hipocresia és necessària per al bon funcionament de la societat ja que estalvia conflictes i situacions incòmodes però també hi ha qui opina que en el nostre món hi ha d’haver la llibertat necessària per poder expressar idees i sentiments sense cap por i sobre tot sense cap màscara.
Anna Crespo Pi, alumna de 1r de batxillerat d’humanitats
Comentaris recents