L’ORIGEN DE LA PARAULA CULTURA
La paraula cultura prové del llatí “cultus”, el participi del verb colere, que vol dir “cultivar” o “conrear”.Així, els termes agricultura, piscicultura, o viticultura, per exemple, signifiquen cultiu del camp, cultiu de peixos o cultiu de la vinya.
Mentre que el cultiu d’un camp requereix un esforç constant, també es considera «culte» tot ésser humà que «conrea» el seu esperit. En aquest sentit, seguim la metàfora, ja existent en la Grècia de l’època sofista, consistent a considerar l’esperit com un camp. L’home «inculte» seria, doncs, com un camp sense conrear, mentre que l’home «culte» seria aquell que aniria amb compte del seu esperit.
Les paraules són coses vives que es renoven constantment, així el concepte cultura a partir dels segles XVII i XVIII s’amplia, entenent-se per cultura allò que l’home afegeix a la naturalesa, sigui en si mateix (cultiu del seu esperit), sigui en altres objectes, com ara utensilis, eines, processos tècnics, i així sorgeix la idea de «béns culturals» o de «cultura material».
Natalia Romero alumna de primer de batxillerat d’humanitats
Comentaris recents