Què vol dir bàrbar?
La paraula bàrbar prové del grec βάρβαρος que originàriament vol dir ” no grec” , és a dir estranger. Ja en època clàssica s’anomenaven “bàrbars” els pobles estrangers. 
Tot i això, els romans li van donar un sentit pejoratiu: el bàrbar era aquell que ignorava la civilització, ‘mancat d’educació’, amb independència del lloc de naixement. Històricament, es van anomenar bàrbars els nuclis de poblacions que restaven fora de l’Imperi romà, que eren cruels i d’una gosadia i temeritat extraordinàries.
A les orelles d’un romà tot el que designaven els estrangers els sonava com ” bar, bar, bar,” no perquè fossin ignorants sinó que era una qüestió de llenguatge.
La paraula era una onomatopeia: bar-bar representa la impressió del bla-bla produït en escoltar un idioma desconegut.
A partir d’aquí els romans van titllar de bàrbares les civilitzacions que amenaçaven les seves fronteres, i que, finalment, van acabar per envair els seus territoris: les tribus germàniques, els gals, els huns i els imazighen del nord d’Àfrica.
D’aquí també prové el terme barbarisme, empleat per referir-se a les paraules que no estan acceptades lingüísticament per estar mal escrites, mal pronunciades o per ser un estrangerisme que no s’ha incorporat a la llengua.
Més endavant l’ antropologia va denominar barbàrie a un estadi d’evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització.
Maria Dalfó, alumna de 2on de batxillerat d’Humanitats
Comentaris recents