Els alumnes de 1r de Batxillerat han fet una redacció a partir d’un text en què Ramon Solsona narra la impressió que té quan es creua amb diferents duplicats d’ell mateix al llarg d’un viatge amb tren. Els alumnes han imaginat aquesta mateixa situació i, a continuació, us n’oferim un cas.
Quan em vaig trobar amb mi mateix
Era una tarda d’estiu de molta calor, a Tarragona ciutat. Em trobava al saló, estirat al sofà, i sentia com la son s’apoderava de mi. Em sentia incòmode, suat, em faltava espai i, finalment, vaig caure adormit.
De cop i volta jo era dret darrere el sofà, amb les mans recolzades al moble i mirant-me com dormia. Vaig sentir tanta por! I al mateix temps em sentia tan
lleuger, sense cap mena de lligam, sense cap mena de motxilla que em fes de sobrepès i m’ancorés a aquest món.
En aquell moment vaig decidir fer una volta per tota la casa. Quan vaig tornar al saló, em vaig veure com continuava allà, dormint. Em vaig acostar a la balconera, la vaig traspassar i, quan vaig sentir l’aire fresc acariciant el meu rostre, vaig decidir que ja havia anat prou lluny en aquesta experiència i que volia tornar al meu cos. La sorpresa va ser que, per més que ho intentés, no podia. L’angoixa es va apoderar de mi.
