Cada any, el 25 de novembre, reivindiquem més visiblement que altres dies que estem en contra de la violència de gènere.
Saps per què ho fem el dia 25 de novembre?
El dia 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa) van morir assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Aquestes tres germanes eren tres activistes polítiques que estaven en contra de la dictadura del seu país.
Avui a l’institut, els alumnes de 1r de batxillerat ens han llegit el manifest que han preparat (podeu llegir-lo a sota de les fotos), i després hem participat en diferents activitats de reflexió sobre la violència de gènere. També hem conegut a la biblioteca de l’institut els llibres que estan relacionats amb aquest tema.
Eren Perju, Valentina Moretti i Abril Crusat (3r d’ESO)
MANIFEST 25-N
Moltes injústicies seguiran existint si no actuem, si no reaccionem. Perquè no només avui, sinó cada dia, ha de ser una nova oportunitat de canvi, de millora. Pretendre una societat justa pot semblar complicat, però no és impossible. El més important és que ens impliquem totes i tots a fer d’aquest un món més segur per tothom, més feliç.
Actualment, en el que portem d’any, a Catalunya, 10 dones han sigut assassinades en mans de les seves parelles o exparelles, i només 3 d’elles havien denunciat prèviament. Amb això, a part de la gravetat que comporta, també podem observar com les mesures que es prenen després d’una denúncia no són suficients. Ens quedarem de braços plegats davant d’això? Està a les nostres mans canviar-ho.
No podem pretendre canviar la ment de tots els adults, però sí dels joves i, per això, és feina nostra canviar aquesta societat en la qual vivim. I ho hem de fer des de l’educació. No podem esperar que els nens i nenes siguin a l’institut per parlar-los de la violència i del gènere, ja que llavors ja tenen els estereotips de gènere integrats. Se’ls ha de parlar des de l’escola i des de casa. La ignorància porta a l’assumpció dels estereotips i a la discriminació per aquest motiu, i aquests actes discriminatoris acaben portant a la violència.
Només cal veure’ns a nosaltres. Tots nosaltres, indirectament, actuem aplicant aquests estereotips de gènere que ens han marcat. Actuem amb petits, o no tan petits, gestos masclistes. Fem comentaris masclistes. I som masclistes? La majoria de nosaltres no, ni ens ho sentim ni ho som. Com pot ser que gent que no és masclista actuï, a vegades, com a tal? Ho portem a dins, i és per això que hem de dir prou.
Hem de dir prou a la violència, a qualsevol classe de violència. I per tant, hem de dir prou a la discriminació. Hem de dir prou als abusos, als assassinats, a les violacions. Però també hem de dir prou als micro masclismes. Els que patim d’amagades perquè ens fa vergonya explicar-ho. Perquè ens fa por, por que vagi a més, por de perdre a aquesta persona que crec, tan cegament, que m’estima. Un dels grans problemes que tenim en la societat actual és pensar que la violència de gènere arriba quan hi ha una violació o un assassinat. I tot el que hi ha abans què? Tot el que hi ha abans és, també, violència. Perquè la violència és qualsevol cosa que ens faci mal. Perquè un crit, és violent. Un cop de porta, és violent. Un, no m’has rentat la roba? És violent. Una humiliació és violenta. Aquests micro masclismes ens acompanyen a allà on anem. Són presents a la feina, a l’escola, a casa. Totes vivim micromasclismes diàriament i, és contra això, pel que hem de començar a lluitar.
Com podem pretendre que els nens i nenes creixin sense els rols de gènere i els estereotips marcats si, des de petits, els els inculquem?
Quan arriben els reis i obren, tot il·lusionats, els catàlegs de joguines, ja els estem dient què poden o no poden demanar. Un nen, no et demanarà una Barbie, per molt que li encanti, perquè interpreta que és de noia. I a l’inrevés.
Els mitjans de comunicació també han fet molt i molt mal a la nostra societat. No fan més que incrementar i incrementar la violència. La publicitat és masclista. I us heu preguntat per què? Doncs perquè nosaltres ho som. És cert, però, que els mitjans de comunicació també són una eina molt bona actualment i hem de saber utilitzar-la per reivindicar, precisament, el que volem canviar.
No acabarem amb les violacions, ni amb els assassinats ni amb qualsevol mena d’abús si seguim fomentant els micromasclismes. I això, tal com ja hem dit, és feina de tots. Perquè els micromasclismes no els fomenten només els nois, ni de bon tros. Cadascú de nosaltres els fomentem. I no canviarem res si no comencem a canviar nosaltres. Perquè la feina és des d’un mateix.
I avui, 25 de novembre, dia internacional per l’eliminació de les violències cap a les dones, volem, des de l’Institut Moianès, reivindicar una vegada més la igualtat. I dir prou a tots aquests abusos que ens anul·len com a persones i que ens fan ser menys nosaltres.
Ara o mai, el punt d’inflexió que tant de temps hem estat esperant les dones ha arribat. Per una societat més justa. Per tots i sobretot per totes.
(Alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Moianès)
