Des de la biblioteca de l’Institut, amb aquest poema, volem retre homenatge a Joan Margarit, poeta català i arquitecte (d’edificis i de poesia) que ens va deixar als 82 anys. Joan Margarit era el poeta de la claredat, que havia sabut compartir amb versos diàfans una experiència dolorosa i alhora vitalista. Va aconseguir establir una connexió amb un públic ampli, semblant a la que havia tingut Miquel Marti i Pol, que també era un poeta llegit i estimat més enllà dels cercles literaris. Martí i Pol era un mestre per a Margarit, però el seu referent més proper dins la tradició catalana, però, és Joan Vinyoli, i més enllà Joan Maragall. Gràcies a aquesta accessibilitat, que en facilitava la traducció, Margarit s’havia guanyat també un públic fidel en castellà, fins al punt que l’any passat va guanyar el premi Cervantes.
