Aquesta és una entrevista feta per Berta Escat i Laura Callol.
Hola, Cristina.
T’agrada treballar en aquest centre?
Sí, molt. Quan em va tocar l’Escala, perquè al principi em tocava Roses, hi havia gent que em deia que, en ser del mateix poble, no els agradaria treballar-hi. A mi m’agrada treballar al mateix poble, perquè és com abans en el cas dels metges, que era el metge del poble, el professor del poble… I si també alguna mare o pare algun dia em para pel carrer i em diu alguna cosa dels alumnes no em molesta, sinó tot al contrari.
A quins altres centres has treballat?
És el meu segon any a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). L’any passat vaig treballar a Figueres fent dues substitucions: la primera a l’Alexandre Deulofeu i, la segona, al Narcís Monturiol, fins a final de curs. Abans d’aquí havia estat a la universitat quasi nou anys, però a Secundària només a Figueres.
Tens l’institut molt lluny de casa teva?
No. A sis minuts caminant des de casa.
T’han agradat sempre les Matemàtiques?
Sí, em van començar a agradar quan, un professor que vaig tenir a l’institut, em va despertar una mica la passió per les Matemàtiques. Era un professor de ciències exactes que havia estudiat matemàtiques com a carrera i, per a mi, era molt bo en tot. Va ser tot un referent. Es diu Berenguer i encara és professor. I, a partir d’aquell moment, vaig decidir matricular-me a Matemàtiques a la universitat, però no ho tenia del tot clar. Quan vaig deixar d’anar a l’institut, allò que tens uns dies de reflexió, em vaig adonar que potser no feia falta fer Matemàtiques a la universitat, i vaig anar a fer una carrera que fos més barreja del que a mi m’agradava, i vaig emprendre la meva carrera cap a Enginyeria.
Si no et dediquessis a ser professora, què t’agradaria ser?
Ui! (riu). M’agradaria fer alguna cosa relacionada amb l’enginyeria, càlcul d’estructures, electricitat, alguna cosa d’aquest camp. Sempre necessito alguna cosa més, alguna cosa que em motivi. Per això faig de professora, perquè les Matemàtiques impulsen a cercar maneres d’explicar i de fer entendre als alumnes el que es treballa. Tot i això, per exemple, m’agradaria tenir un garden, perquè m’agraden les flors. Sempre ha de ser alguna cosa motivadora.
Quants anys portes dedicant-te a l’Ensenyament?
Des de 2008, any en què vaig acabar la carrera, mentre em treia algun doctorat, en què ja feia classes.
Algun cop t’has plantejat deixar la teva professió? Si es que sí, per què?
La meva carrera com a professora de secundària ha estat molt curta i encara no m’ho he plantejat en cap moment, però sempre està bé pensar en els nous reptes, si realment estàs fent el que t’agrada. Si no t’agrada el que fas, sempre pots canviar el que estàs fent. Personalment, he canviat de professions i no me n’arrepenteixo.
Quin ha estat el millor moment que has tingut fent de professora?
A mi el que em marquen són les mirades dels alumnes. A vegades, quan explico alguna cosa i veig que els alumnes ho entenen i van més enllà, m’agrada.
Quina relació creus que ha de tenir un professor amb l’alumnat?
Ha de ser una relació de cordialitat i de respecte, respecte de l’alumne cap al professor i viceversa. L’alumne està a l’institut per aprendre i educar-se i, per molt que estigui en l’època de l’adolescència, que és una mica més complicat, l’alumne s’ha de saber controlar.
Ha canviat la teva forma de treballar conforme a altres centres?
De la universitat cap aquí ha canviat, ja que m’he hagut d’adaptar al que els alumnes saben, i he de buscar maneres perquè els alumnes m’entenguin i els agradi més o menys el que explico. A la universitat, en canvi, és explicar i que ells copiïn tota la teoria, no necessito més recursos.
Canviaries alguna cosa del sistema educatiu?
Encara sóc molt al principi, diguem, i veig que em falten coses per fer i m’agradaria fer algunes classes més significatives sobre Matemàtiques, per exemple, com portar materials per fer geometria i fer unes classes menys magistrals.
L’horari de l’institut s’adapta bé amb la teva vida personal?
Sí, l’horari de l’institut s’adapta molt bé, perquè tinc un fill petit que surt de l’escola a dos quarts de cinc de la tarda i, per tant, puc estar per ell i, per a mi, això és un gran avantatge.
Hem cercat el teu nom a Google i ens ha sortit que tens un doctorat i que vas treballar a l’estranger. Ens pots explicar la teva experiència?
Quan vaig acabar la universitat, vaig treballar en una empresa privada, però no m’omplia prou, pel que he dit, que no em motivava. Sempre he estat una bona estudiant, i he estat d’aquelles persones que, quan vaig acabar batxillerat, vaig tenir Matrícula d’Honor i no vaig haver de pagar el primer any de carrera.
