L’autor de Poemas y antipoemas (1954) va ser candidat al Premi Nobel dues vegades per una obra poètica original i va rebre premis com el Reina Sofia de poesia (2001), el Cervantes (2011) i el Pablo Neruda (2012).
Us recomanem llegir els seus creatius poemes i podreu copsar el seu concepte de l’antipoesia, que segons les seves pròpies paraules havia de reunir “no només les veus impostades, sinó també les veus naturals; no només els sentiments nobles, també els altres; no només el plor, també la rialla; no només la bellesa, també la lletjor”. En comptes d’una complicació de la forma, tenia la intenció de tornar a la simplicitat.
Aquí teniu els versos on ell mateix la defineix:
¿Qué es la antipoesía:
un temporal en una taza de té?
¿Una mancha de nieve en una roca?
¿Un azafate lleno de excrementos humanos
como lo cree el padre Salvatierra?
¿Un espejo que dice la verdad?
¿Un bofetón al rostro
del Presidente de la Sociedad de Escritores?
(Dios lo tenga en su santo reino)
¿Una advertencia a los poetas jóvenes?
¿Un ataúd a chorro?
¿Un ataúd a fuerza centrífuga?
¿Un ataúd a gas de parafina?
¿Una capilla ardiente sin difunto?
Marque con una cruz
la definición que considere correcta.
En aquest enllaç trobareu més informació de l’autor, que ha mort avui als 103 anys.
https://www.ara.cat/cultura/Adeu-provocacions-poeta-Nicanor-Parra_0_19486
05190.html
