Des de fa pocs dies, el 9 de setembre, ja no podem comptar amb la presència física de la poeta i traductora Montserrat Abelló, però podem seguir gaudint de la seva paraula amb la lectura dels seus textos.
Aquesta dona d’empenta i plena de vitalitat ens va fer l’honor d’acompanyar-nos a la biblioteca del nostre institut fa uns quants anys i vam constatar quant estimava la paraula i com agraïa la conversa, sobretot amb la gent jove.En memòria de la Montserrat, reproduïm aquí dos dels seus poemes i us animen a llegir els seus versos, que podeu trobar a la biblioteca dins l’antologia Al cor de les paraules.
Tot sembla ben senzill. Quatre parets
fan una casa. Un home i una dona,
un fill. Una taula, quatre cadires,
i un llit per a dormir, néixer, morir.
Tot sembla tan senzill, si fos així!
De “Paraules no dites” (1981)
Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.
Del llibre “El Blat del temps” (1986)
Hola! Sóc en David. Gran pensada, això d'envair-nos còpia dels articles del blog. Així podem saber quan en publiques un i, de tant en tant, comentar-hi alguna cosa…
Sempre sap greu perdre persones sensibles iq ue estimen la paraula. Per sort, com bé dius, ens queda la seva obra.