Avui l’institut s’omple de disfresses: superherois, animals, personatges impossibles i alguna identitat secreta que només dura un dia. Avui tot pot ser capgirat, perquè el Carnestoltes és això: mirar la realitat amb humor i recordar que les coses també poden ser diferents.

I la realitat d’aquesta setmana ha estat ben curiosa: vaga d’educació, Carnestoltes… i per acabar-ho de rematar, ventades que han acabat tancant centres educatius i mig país. Un dia en què, gairebé sense voler, hem tornat a recordar aquells moments no tan llunyans del confinament, quan les escoles es van buidar de cop i vam descobrir fins a quin punt l’escola és molt més que un lloc on fer classe.

Potser el vent d’ahir també ens recorda una altra cosa: que quan un sistema és fràgil, qualsevol ventada el fa trontollar. I que per tenir una educació forta, capaç d’atendre tota la diversitat que omple les aules cada dia, calen més recursos, més persones i més temps per cuidar i acompanyar.

Perquè si alguna cosa ens ensenya el Carnestoltes és que la gràcia no és que tots anem iguals, sinó que cadascú pugui ser qui és. I això, a l’educació, només és possible quan hi ha prou mans per sostenir-la, fins i tot quan bufa el vent.

Així que avui celebrem la festa, la creativitat i la diferència. Riem, ballem i gaudim… però sense oblidar que l’educació de qualitat no és cap disfressa: és una necessitat.