El 17 d´octubre de 1968 començaven les classes a l´“Instituto Nacional de Enseñanza Media mixto de Vich”. La posada en marxa d´un Institut d´ensenyament públic a Vic venia a omplir un espai que fins aleshores estava absorbit per l´escola privada, de llarga tradició a la ciutat, i , alhora, responia a una doble necessitat: fer front al creixement de la població estudiantil de la dècada dels seixanta i donar resposta a la demanda social d´ensenyament públic.
Atenent aquesta necessitat, l´Institut de Vic, el “Jaume Callís”, denominació autoritzada el 1969, esdevindrà fins a mitjans dels anys 80 l´únic centre públic oficial de referència per als estudis de batxillerat i COU de les comarques d´Osona, Ripollès i part del Bages en règim diürn i nocturn. I fins a temps recents, l´únic centre amb estudis nocturns. Justament, l´existència d´aquest règim d´estudis oferirà, ja des del 1r curs, per mobilització sorgida des dels propis alumnes interessats, l´oportunitat de cursar estudis de batxillerat a alumnes que per motius laborals no podien estudiar al torn diürn. Centenars i centenars d´alumnes van veure obertes vies de promoció personal i de continuïtat cap a estudis superiors després de passar per les aules del “Callís” o de “l´Institut”, com se l´ha anomenat sempre.
Més enllà d´aquesta realitat objectiva, una no tan tangible però fonamental: des dels seus inicis, “l´Institut”, s´ha considerat un centre públic i el professorat n´ha defensat i ha fet seus els trets identificadors com agenda de valors a preservar: ensenyament no autoritari, amb acceptació del pluralisme, una proximitat relacional, una ferma voluntat de renovació en l´àmbit pedagògic, oferir oportunitats per a tothom i concebre el centre com una suma conjunta de compromisos del professorat, pares i mares d´alumnes i personal d´administració i serveis.
Trets que a la manera d´objectius a treballar han persistit i persisteixen enmig dels canvis normatius i nous plans d´estudis, en el decurs d´aquests 50 anys que van des del tardofranquisme, passant per la transició democràtica i el desplegament de l´autonomia recuperada fins a als nous temps d´avui oberts a noves perspectives. Etapes que han deixat petjada en el dia a dia de l´”Institut“ sigui com a oportunitats o també reptes per salvar dificultats.
50 anys després d´aquell ja llunyà octubre de 1968, l´”Institut”, remodelat íntegrament, manté l´empremta i els trets identificadors que l´han caracteritzat com a centre de referència d´estudis d´ESO i batxillerat (modalitats de Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials) juntament i com a centre de suport de l´IOC (Institut obert de Catalunya) de caràcter no presencial.
Que sigui per molts anys !
Valentí Girbau T.
Professor de l’ Institut ( 1980-2012)
