El passat divendres 13 de juny va tenir lloc l’estrena de l’obra de teatre preparada pel grup de 1r de Batxibac durant aquest curs. Al matí, la van representar per l’alumnat de l’ESO de francès de l’institut i també van acollir al grup de 1r de Batxibac de l’INS Lluís de Peguera. A la tarda, la segona funció va tenir com a públic a les famílies i amics.

La matèria de teatre a 1r de Batxibac compta amb dues hores setmanals i amb moltes ganes per la part de l’alumnat per portar a terme un projecte en què tothom pugui aportar el màxim. Des del primer dia el Lluc Vilanova va acceptar el repte de convertir-se en el protagonista, el Jean Valjean, un paper exigent, ja que implicava diverses transformacions dictades per les tres personalitats del mateix personatge «une même et unique personne». El Cristian Muj va acceptar que el rol de nen li esqueia d’allò més bé i es va convertir en l’innocent Petit Gervais i després en el combatent Gavroche, que es moria després de moltes anades i vingudes per la barricada, el seu salt al públic, la pistola, la bandera vermella i les cançonetes exigides pel guió eren un seguit de reptes que va superar posant-li moltes ganes. L’Ainhoa en el paper de l’Éponine havia de sospirar per un Marius que només tenia ulls per una altra i li deia coses com «on ne meurt pas d’une main percée» mentre ella es dessagnava en directe. El Marc Sebastián en el paper del dolent, amb l’escena complicada del suïcidi, va completar la seva actuació amb les peces interpretades al piano. I si parlem de música, la Laia Soleda amb el seu violí va fer una preciosa interpretació de «La poupée dans la vitrine», que va combinar amb el personatge d’un Monsieur Thénardier graciós i enginyós. La Laia Cerón es va transformar en Madame Thénardier i van fer un bon tàndem de dolentes. El Bernat Riba, que va començar pensant que faria un «rol curt», va acabar amb més personatges i mini rols que ningú, els canvis de vestuari només els coneixia ell, al final… La Janna Domènech, també la reina dels mini rols, va salvar les transicions allà on el guió ho exigia. El seu bon gust pel vestuari li van donar un «air chic» a l’obra. L’Isis, en el paper de la desgraciada Fantine, va fer una gran feina, tot i no deixar-se tallar els cabells en directe, totes les altres propostes les va acceptar i va interpretar una mort èpica amb la Judith Pujol cantant en directe, com també ho va fer per la cançó de la Petite Cosette i en els versos finals. Els protagonistes enamorats, el Marius i la Cosette, el Cyril i la Judith, tenien llargs diàlegs i era complicat amagar els riures durant els assajos «tais-toi, tu le sais»… Pel que fa als decorats, muntar una barricada semblava impossible, però finalment el més complicat va ser recordar que no es podia saltar a prop perquè queia i el més complicat de tot va ser aguantar l’arbre del jardí dels enamorats dempeus. D’això el Bernat i el Cristian en tenen un màster…

Li donem les gràcies a l’Emma Sató per la seva ajuda i paciència amb els decorats del carrer i de la pensió dels Thénardier. Les estones a l’aula d’EVP pintant també formen part del procés i els recordem amb afecte. Agraïm també la bandera vermella a Tapiman Manresa, a la gran ballarina Ania Tragant pel seu temps i ajuda amb els balls, al Roc Grandia i al Lluc Grandia pel seu suport tècnic i moral durant les funcions i els assajos i a l’Ajuntament de Sant Fruitós per deixar-nos l’espai on poder-ho fer possible.

Nos félicitations ! Vive le théâtre !

Rosa Matamala i Marina Bonilla, professores de teatre Batxibac