El passat divendres 23 de maig, el Gerbert es va transformar en l’escenari de la gran gala de graduació de 2n de Batxillerat, en bona part gràcies a una comissió de graduació molt motivada. Una nit carregada d’emocions, discursos, selfies i alguna que altra llàgrima dissimulada darrere d’un filtre d’Instagram. L’acte va anar molt més enllà d’un simple comiat acadèmic. Va ser un retrobament carregat de records, entre companys, famílies i figures clau del seu camí educatiu com són els seus tutors d’aquesta etapa i professors que també n’han format part.
Després de dos cursos intensos —plens de treballs de recerca, exàmens, cafès al bar de la cantonada i promeses d’”aquest cap de setmana estudio de veritat”— els alumnes han arribat a la meta. La cerimònia va començar amb els tradicionals parlaments: l’alcalde, Joan Carles Batanés, el regidor de govern, David Serrano, el director del centre, Carles Albors i la presidenta de l’AFA, Júlia Azorín, tots amb el seu habitual equilibri entre solemne i sentimental; els tutors, Irene Alerm, Marina Bonilla, Berta Crous i Josep Presas, que van aconseguir no plorar (massa); i els representants dels alumnes, les presentadores la Mia Martí i la Mireia Ruiz (entre molts d’altres) que van aprofitar per fer riure amb algunes confessions, també per agrair a les famílies, i de pas recordar que encara no saben què faran en un futur, però que tenen un Classroom de tutoria amb possibles sortides… Molts alumnes van aprofitar per donar les gràcies a tots els professors que els han ajudat a créixer, a entendre el món i, sobretot, a confiar en ells mateixos.
Pujar a l’escenari per anar a buscar les orles i els llibres de Treballs de Recerca va ser una desfilada digna de passarel·la. Alguns van caminar com si la catifa no fos la vermella, d’altres com si perdessin l’últim tren i alguns talment com si les sabates fossin una trampa. Aplaudiments, música i famílies amb el mòbil carregat de bateria van immortalitzar el moment.
Els alumnes de 2n de Batxillerat marxen, però deixen enrere anècdotes, molts treballs en grup i una petjada emocional en un centre que ja no serà el mateix sense ells. Alguns aniran a la universitat, on descobriran que ningú sap realment què fa a primer de carrera. D’altres optaran per cicles formatius, sabent perfectament què no volen fer. També hi ha qui s’agafarà un any sabàtic per “trobar-se a si mateix”, o altrament dit, viatjar, dormir molt i mirar sèries amb subtítols en anglès. Altres treballaran, i d’altres continuaran buscant què volen fer realment (espòiler: ningú ho té clar als 18).
Sigui com sigui, ara han tancat una etapa. Enhorabona, promoció 2025! I sí, podeu respirar tranquils… fins a la Sele! Us desitgem molta sort i que mai us falti el Wi-Fi!
Rosa Còdul, coordinadora de Batxillerat
Fotografies d’Ada Guilà
