“Arbeit Macht Frei”. El treball us farà lliures. Amb aquest missatge, milers de deportats de tota Europa entraven al camp de concentració d’Auschwitz. Malauradament, molts d’ells estaven destinats a morir. D’altres van recórrer un llarg i terrible camí abans d’assaborir la llibertat.

Possiblement, Auschwitz sigui un dels camps de concentració més coneguts mundialment. Però no en va ser el primer. El març del 1933 s’inaugurà el camp de Dachau, destinat als presoners polítics, opositors del règim nazi. Aquest sí en fou el primer. I el model a seguir per a la resta de camps. 

Al llarg de la Segona Guerra Mundial, la xarxa de camps i subcamps també es va estendre per bona part dels països ocupats pels alemanys. Desenes, centenes… Inicialment camps de treball. A partir del 1942, sota l’aprovació de “la solució final”, alguns d’extermini. Opositors polítics, jueus, gitanos, homosexuals, eslaus, testimonis de Jehovà, republicans exiliats que havien fugit de la guerra i el règim franquista… Van ser víctimes d’una ideologia. Víctimes als camps.

En el decurs de la guerra, les forces aliades van anar guanyant terreny mentre el règim nazi s’afeblia. Alguns dels camps van ser clausurats pels mateixos alemanys, tot traslladant els interns a altres camps. A partir del 1944, amb l’alliberament de Majdanek (a Polònia) i especialment durant la primera meitat del 1945, el món va ser conscient de les barbaritats comeses pel nazisme. 

27 de gener del 1945: el camp d’Auschwitz és alliberat per l’exèrcit soviètic. I d’això parla l’exposició que es va inaugurar el passat dijous 30 de gener a la Biblioteca de Sant Fruitós: dels camps i del seu alliberament. De la tan somiada llibertat que només alguns van aconseguir.

Ha sigut un treball conjunt entre l’alumnat d’Història del Món de 1r de Batxillerat i l’Anna Cura, responsable de l’Arxiu Municipal.

Us convidem a visitar-la!

Eva Luján, professora de socials