“La nostra història ha d’anar de boca en boca”. Són paraules de la Hédi Fried, supervivent dels camps nazis d’Auschwitz i Bergen-Belsen.

Aquest 27 de gener se celebren els 80 anys de l’alliberament d’Auschwitz. I és per aquest motiu que hem volgut focalitzar l’acte en les paraules de les persones que van sobreviure dels camps.

Us en volem compartir algunes d’aquestes. Fem que la seva història vagi de boca en boca.

“Quan vam entrar a les barraques, a la paret vam veure escriptura jueva: noms, missatges. Gran part estava en yidish (…). (…) hi havia missatges, missatges molt i molt punyents i els noms de les persones. “Vam estar aquí. Som els últims. Dieu als altres que ens recordin”. Doris Greenberg (supervivent del camp de concentració de Ravensbrück).

“Per què han volgut matar-me? Jo no he fet res. Només he nascut a un lloc, a on altres nens neixen, on altres persones treballen… I a mi m’han volgut matar. Per què?” Siegfried Meir (supervivent del camp de concentració d’Auschwitz).

“(…) els van fer pujar als camions i ja els tenim alliberats, aquests! (…) Venen els francesos, igual. Venen els polonesos, igual. Però els espanyols no teníem pare, ni fill, ni esperit sant. Érem els hijos de nadie!” Jacint Carrió (supervivent dels camps de concentració de Mauthausen i Gusen).

“Per a mi era insuportable sentir que les cambres de gas no havien existit. No només perquè els van matar sinó perquè els van robar també la seva mort. Aquesta va ser la meva principal motivació per començar a lluitar contra la negació de l’Holocaust”. Benjamin Orenstein (supervivent dels camps de concentració d’Auschwitz i Mittelbau-Dora).

“Fa poc, a Alemanya, vaig veure un jove amb una esvàstica al braç i això em va fer esfereir, perquè és evident que els moviments neonazis tornen a tenir força” Anna Dabrowska (supervivent del camp de concentració d’Auschwitz).

Eva Luján, professora de socials