No podia ser d’una altra manera: el Javier, com a bon esportista que ha estat sempre, ha tancat una gran etapa de la seva vida de treball al Galileu deixant l’empremta de la feina ben feta.
Encara que, com succeeix també en l’esport, ell personalment es pugui quedar amb la sensació que ho hagués pogut fer millor, la sensació que amb un altre intent, l'”últim intent per millorar” com ens explicava la nit que celebràvem plegats el sopar del seu comiat, la tasca feta podria haver estat més reeixida. Nosaltres, però, donem fe que se n’ha sortit i que els anys compartits deixen ben clars el seu compromís i el seu esperit de superació.
Fins avui i ara, que el nostre company, amic i cap, director del Galileu durant vint-i-un anys, ha acabat aquesta cursa de la vida laboral i en començarà una altra, la de la seva jubilació, en què ben segur aconseguirà encara més satisfaccions, perquè ell sempre està disposat a fer un últim intent perquè tot surti bé. Gràcies, Javier, per aquests anys i molta sort a partir d’ara.
