Xerrada d’Albert Recio, membre de l’Associació de Veïns de Nou Barris i de la coordinadora “Nou Barris cabrejada”.
El dimecres 30 de gener l’alumnat de batxillerat i tot el professorat que hi ha estat interessat hem assistit a la xerrada/col·loqui, a la nostra Aula Magna, que ens ha ofert l’Albert Recio, membre de l’Associació de Veïns de Nou Barris i de la coordinadora “Nou Barris cabrejada”. Albert Recio ha dedicat la primera part de la xerrada a explicar algunes dades de l’evolució del nostre barri i la seva experiència de lluita des del marc de l’Associació de Veïns des de la meitat dels anys 70. La segona part de la xerrada ha estat dedicada a analitzar la situació actual del barri en aquest moment de crisi.
En relació amb la tasca de l’Associació de Veïns, l’Albert Recio ha destacat que en un bon començament la funció principal va ser la de reivindicar serveis bàsics pel barri: uns semàfors en un carrer amb molt de trànsit, una zona verda, equipaments educatius, etc. A poc a poc, però, l’Associació va entendre que també era bo i necessari organitzar activitats de formació o de lleure per al veïnat. Una de les conseqüències més importants de la reivindicació de serveis i infraestructures bàsiques pel barri des de la pròpia associació és que aquestes demandes obligaven a conèixer bé quina era –i quina és avui- la realitat del barri i a reflexionar amb rigor sobre quin és el model de barri que es vol.
Pel que fa a la situació actual, Albert Recio ha explicat que certament aquest barri és un dels barris on es viu amb més força la crisi que ens fan pagar i patir els qui no la viuen ni pateixen. Els nivells de pobresa són avui més grans que fa uns anys però també és cert que els nivells de la solidaritat –que sempre ha estat una característica del barri- són avui més alts que en altres moments. Cal enderrocar el prejudici que vol fer creure als pobres que la seva pobresa és una situació de la qual en són ells mateixos plenament responsables i cal començar a plantejar clarament que la pobresa és un fet social que ens pot tocar a tots viure-la -tal i com passa amb les malalties – i que la necessitat de gaudir de béns i serveis bàsics de qualitat -alimentació, habitatge, educació, sanitat, etc- és una qüestió de drets fonamentals que una societat com la nostra hauria de garantir a tota la seva ciutadania.
La darrera part de la sessió va estar dedicada al col·loqui en el qual les intervencions de l’alumnat i del professorat van aprofundir en l’anàlisi d’alguns aspectes de l’actual crisi i, més concretament, de quina manera ens afecta al barri i com a estudiants i sobre què podem fer cadascú de nosaltres per millorar la situació. En aquest sentit, sembla molt necessari prendre consciència de la realitat, conèixer-la bé per poder formar el propi criteri i, després, que cadascú busqui un lloc en funció dels seus interessos des del qual pugui actuar. El propi institut pot ser un bon marc per començar a fer coses.
La xerrada ha representat, doncs, una bona oportunitat per conèixer millor la història d’aquest barri i per entendre una mica més la situació actual de crisi. A partir d’això, cal que cadascú pensi i decideixi com pot posar el seu gra de sorra perquè la nostra societat sigui més justa.
