Enhorabona per una recerca acurada i fructífera!
L’alumne Gerard Ardit Castells de la promoció del batxillerat tecnològic 2014-2016 ha aconseguit un notable reconeixement amb el treball de recerca NetBot dirigit pel tutor Oscar Castell Marcos.
Premis Treballs de recerca 2016-2017
Treball: Netbot, prototip d’un robot de telepresència
- Premi Ramon Calvo: 1r premi a la modalitat cientificotecnològica. Atorgat per l’institut de Deltebre.
- Premis URL: 1r premi a la modalitat tecnològica. Atorgat per la Universitat Ramon Llull.
- Premis Consell Comarcal Baix Ebre: 2n premi a la modalitat Tecnològica. Atorgat pel Consell Comarcal del Baix Ebre.
- Premis UVIC: 1r premis a la modalitat tecnològica. Atorgat per la Universitat de Vic.
- Premis Recerca Jove 2016: 1r premi a la modalitat tecnològica. Atorgat per l’AGAUR – Generalitat de Catalunya.
- Excellence in Computer Science Award: Premi a la excelencia en la ciencia dels computadors. Atorgat per Intel.
Quotidianament la tecnologia ens proporciona noves paraules i expressions que hem d’incorporar al nostre llenguatge habitual i que són conseqüència directa de la tecnificació de la nostra societat. Quan vaig iniciar el meu treball de recerca el meu tutor Oscar Castell Marcos em va proposar treballar sobre els NetBots. Ni jo, ni els meus companys de classe teníem cap idea del que era aquesta paraula.
Existeixen els botnets, malwares creats per ciberdelinqüents per convertir els nostres dispositius connectats a la xarxa en “robots” (zombis) que els permeten realitzar feines automatitzades sense el nostre permís. Però aquesta no és la definició dels NetBots que volíem treballar: “eines de programari incrustades a les pàgines web i en altres entorns d’aplicacions del núvol per automatitzar feines i substituir a l’ésser humà en certes tasques feixugues i repetitives”.
Ni més ni menys que transportar la definició “tradicional” de robot físic al món virtual, el que avui en dia anomenem núvol.
Durant l’etapa de recerca d’informació ens vàrem topar amb una gran quantitat de referències que tractaven sobre el control de dispositius (robòtics) a distància: la teleoperació. Entre les diferents utilitats que presenta aquest tipus de tecnologia, va haver una que em va cridar molt l’atenció, ja que, al meu entendre, ratlla la ciència ficció: la telepresència. Bàsicament consisteix en permetre a un operador humà estar en dos llocs al mateix temps: fer presentacions “humanitzades” a distància, reunions o educació a distància, però sense perdre en cap moment la capacitat d’interaccionar “activament” amb l’entorn remot.
Això sembla senzill, però, si pensem en el que implica, ens adonarem que, transportar a distància la vista, l’oïda, el so de la nostra veu, els moviments i, fins i tot, el tacte (s’han fet algunes proves), ens apropa a un nou concepte que transcendeix la telepresència: la tele-existència.
L’objectiu principal del treball ha estat crear un prototip de robot de telepresència per determinar si és possible la seva comercialització. Els resultats obtinguts, tant en la fase de disseny com en la de desenvolupament, així com en el posterior projecte de viabilitat econòmica, ens han permès concloure que sí que és possible crear un robot de telepresència comercial basat en programari i maquinari lliure amb un preu molt competitiu per l’actual mercat. Per desenvolupar el projecte s’ha construït un prototip funcional de més d’un metro vint d’alçada, que permet la comunicació a distància i la mobilitat del dispositiu sense cables.
L’operador pot controlar els moviments i els sons del robot i visualitzar a la seva consola de control les imatges i sons de l’entorn remot. També pot extreure informació de l’entorn per mig dels sensors incorporats al prototip
