Els alumnes de 1r d’ESO hem aprés a escriure el nostre nom en escriptura cuneïforme. Però abans de fer aquesta activitat, hem investigat l’origen de l’escriptura.
A classe, hem aprés que ja des d’antic, l’ésser humà ha sentit la necessitat de comunicar-se i la primera forma en la que ho va fer fou la comunicació oral, però de seguida fou conscient del problema que açò suposava, i era el problema de la memòria, així es que poc a poc va anar ideant un sistema per a fixar els seus pensaments i fets de manera fiable i perdurable en el temps: l’escriptura
L’escriptura fou ideada pels sumeris, a Mesopotamia, una regió situada entre dos rius el Tigris i el Èufrates. Els sumeris foren un poble molt intel·ligent que van aconseguir que l’aigua d’aquestos rius arribés a totes les seves ciutats i pobles convertint la zona en l’anomenada Creixent Fèrtil (zona molt òptima per a l’agricultura). Aquest fet, va permetre als sumeris dedicar-se a l’agricultura, ramaderia i tenir en abundància materials com l’argila que els va permetre trobar un suport barat i durador per a l’escriptura.
Els sumeris van inventar una escriptura anomenada cuneïforme que rep aquest nom perquè les marques que deixaven sobre l’argila humida tenien forma de cunya o de triangle.
Al nostre taller d’escriptura cuneïforme, hem realitzat una tauleta amb la metodologia que feien servir els antics sumeris: amb un poc d’argila, li hem donat forma amb les nostres mans (un grossor aproximat d’1 cm i una amplada d’uns 5 a 10 cm). Tot seguit amb un punxó i amb l’abecedari sumeri (que estava projectat a la pissarra), cadascun de nosaltres hem posat el nostre nom. Després, hem deixat les tauletes secar al sol (com ho feien els antics sumeris), i aquest ha sigut el resultat. Us agrada?
Hem de donar les gràcies al professor de Visual i Plàstica Santi Fernández per haver-nos proporcionat el material, cedit l’aula i haver estat donant-nos un cop de mà. Gràcies Santi!
