Amb el final de curs, també ha arribat un fi de cicle a l’Institut de Constantí: set professors i un membre del PAS , Mireia Cortina, no estaran l’any vinent entre nosaltres. El dia 30, el darrer dia del curs 2016-17, vam tancar-lo amb l’últim claustre i acompanyats dels nostres companys i companyes que ens deixen, segur que per començar una nova etapa que els enriquirà tant o més com la que han viscut a Constantí.
Va ser un claustre molt emotiu, “diferent”, especial… En fi, no hi ha paraules! No us podem transmetre l’emoció d’aquell moment, però sí les paraules de comiat que vam adreçar als nostres companys.
“És molt típic i tòpic començar un comiat dient que és un dia molt especial per a tots nosaltres, els companys i companyes…., però és ben cert, perquè acabeu una etapa de la vostra vida on heu compartit alegries i tristeses; on hem hagut d’aprendre a ser companys. Ens hem hagut d’adaptar a diferents situacions, però per damunt de tot, ens sentim orgullosos d’haver format part de la vostra vida: perquè amb l’esforç conjunt de tots plegats, hem après a ser més persones, ens hem enriquit, ens hem fet més savis. No cal dir-ho: ens deixeu una mica orfes!
De tots aquests anys compartits, uns més que altres, ens n’emportem molts bons records. No serà fàcil seguir la vida del centre sense vosaltres. Primer perquè sou bons professors; segon, perquè sou molt bones persones. Malgrat tot, hem de tirar endavant: la vida continua!
Allà on aneu, tindreu nous companys, nous alumnes, noves aventures… Només us desitgem que ho visqueu tant o més com ho heu fet entre nosaltres. No den tingueu cap dubte: la vida us retornarà tot allò que heu sembrat!
- Miquel Àngel Pascual. Ens has acompanyat en uns moments de canvi, i sent que per a tu ha estat un any de pas, has deixat petjada entre nosaltres. com a mínim, un munt de cartells per canviar de 1r C a 2n C! En tot t’has implicat…
Semblava que aquest seria el teu insti per molt de temps, però l’administració tria camins que ens fan prendre decisions. Gràcies pel teu compromís i col·laboració!
- Susanna Martín. Has estat un pas lleuger el teu. Silenciós, discret, com aparenta el teu caràcter. Hi ha persones que exigeixen temps i circumstàncies que afavoreixin la coneixença. Potser ens tornem a trobar. Et desitgem que tot et vagi bé.
- Joan Baiges. Vas venir per fer una substitució i amb poc temps t’has fet un més del centre. Hi havia un futur per a tu aquí…. però la burocràcia, una vegada més, ha esquitllat l’edifici que estàvem construint. Mai sabem per què passen les coses. El temps ens dirà el perquè de tot plegat.
Només dir-te que aquí t’esperem amb els braços oberts i tens la teva segona casa. Gràcies per la teva senzillesa, el teu saber estar, la teva humilitat. Ets com el cafè “ristreto”: curt, però intens. Només et poder dir: fins aviat, Joan!
- Hèctor Gras. Sempre has estat la correcció amb els altres. Mai t’hem vist alterat: els papers sempre al seu lloc i l’eficiència en la feina. Tu ets aquella mena de persones que sap que feina és feina, amics són amics i la família també té la seva parcel·la. Si la majoria d’aquestes supertutores s’emporten la feina a casa i al cap, l’Hèctor sap perfectament on comença i acaba la tutoria, el seminari o les classes, i fins i tot, alguna col·laboració més.
Gràcies pel bon humor, per la qualitat humana, pels teus entrepans saludables i recordar-nos que hi ha més enllà de la feina de ñ’institut. Ens cal que ens ho recordin. Gràcies!
- Cristina Raimínguez. Durant els anys que has estat entre nosaltres, t’has fet un fart de viatjar: Astúries, Roma, Portugal… Potser per això aquest curs has fet una motxilla que t’haurà costat més que les altres. Ens portaràs de viatge a Barcelona explicant allò dels SCAPS. Aquesta motxilla és la cirereta que culmina el teu pas per l’Institut.
Dir-te el que saps és repetir obvietats. Hores d’ara saps que tots t’apreciem molt (i tots són tots: alumnes, famílies i companys). Ara emprens un viatge sense retorn: cap a casa, el lloc on la família i la professió docent estaran millor avingudes i on seguiràs implicada com la que més; però tot serà més fàcil. Gràcies per la teva dedicació, implicació i la teva immensa generositat.
- Espe Puig. Des del dia que van dir que venia una professora de Lleida, ens va semblar que seria una boira d’un sol dia. Al final, has arreltat per aquí. Ja desitjàvem que canviessis la casa del poble per l’apartament de la platja.
Els dinars a la fonda, les mirades pel passadís, les festes i paelles…. la boira no ha pogut amb tu! I cotxe amunt i cotxe avall: la distància no ha estat un problema per ser una més en el centre. No has fallat mai, malgrat la distància.
Ara t’espera la teva estimada Mollerussa: al final, si un sap esperar, arriba la recompensa. Què t’hem de dir si ho portes en el nom! Espe: gràcies per la teva dedicació, per la teva persistència, per la teva presència! Gràcies perquè sabem que la distància no serà un problema per retrobar-nos en alguna paella del Xavi!
- Lorena Condón. Què t’hem de dir que no sàpigues? Has estat molts anys a l’insti. Has estat sempre implicada, sempre sincera, honesta i alhora exigent. La teva franquesa de vegades t’ha pogut tancar portes; però aquestes donen a jardinets que es reguen es cuiden i es poden. La veritat és que tens boscos frondosos, frescos que creixen omplerts de gent que t’estima.
Què farà la Comissió de disciplina i convivència sense tu? Qui comptarà millor que tu les ratlletes de fulls i les encerclarà en PAEs o dies d’expulsió? Ja no et veurem per la sala de profes queixant-te de les programacions, bla, bla, bla. Qui farà el diccionari de sigles (DIM, DIL, SIEI, CAD, EAIA….)?
Amb tots els teus dubtes sobre el teu futur i enmig d’una preparació per les opos, t’has esforçat per endreçar la documentació i protocols del Seminari d’Orientació Educativa. I hem de dir-te que també has deixat la teva petjada al departament de llengües estrangeres. Gràcies, gràcies per la teva franquesa, per la lluita diària, per totes les hores extres i moments surrealistes d’alguns dinars a la sala de profes!
SUSANA, MIQUEL ÀNGEL, LORENA, CRISTINA, HÈCTOR, JOAN I ESPE…. SOU MOLT BONA GENT!!!!!
