.2 Màrius Torres: ‘Com un foc invisible… Antologia poètica’
Mètrica i temàtica
En les formes compositives que utilitza el poeta Marius Torres trobem un ús de les formes fixes com el sonet, amb les mostres dels sonet anglès, amb composicions polimètriques o tirades d’alexandrins apariats que es refereix a l’estrofa composta de dos versos d’art major (decasíl·labs i alexandrins) de rima consonant. També trobem combinacions polimètriques on aquests metres s’alternen amb versos d’art menor, és a dir, vers de vuit o menys síl·labes.
El poeta fa mostrar els recursos mètrics per subratllar el sentit dels versos; a la ‘Cançó a Mahalta’ de l’antologia, la disposició dels versos alexandrins, agrupats de dos en dos, suggereix el curs paral·lel dels rius, d’encavalcaments que reflecteix un ritme tranquil de les vides calmes. I en ‘Couperin, a l’hivern’ les tres estrofes de versos polimètrics, amb canvis d’art major (a partir de 9 síl·labes) i menor (8 o menys síl·labes), suggereixen una connexió visual amb les tecles de l’instrument que és tocat
al poema: versos llargs/ tecles blanques, versos curts/tecles negres.
Per acabar, l’habilitat en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, aconsegueix evitar la igualtat en el to de la veu o en la música (com ‘Els núvols’), dels domini tècnic quan cal que la forma subratlli o faci més vistós el sentit del vers i de la musicalitat aconseguida amb la disposició dels accents i el joc d’encavalcaments.
Pel que fa la temàtica de l’obra de Marius no és gaire extensa i fa reflectir molt l’amor, la mort, la religiositat, l’esperança, la natura i les arts i, especialment, la música.
En la part de la natura i l’art, podem dir que no tenen entitat pròpia, sinó que funcionen com a vehicles, correlats objectius, és a dir, que correspon a un altre en relació (com imatges que intervenen en una emoció propi que expressa els trets d’aquella emoció) per poder expressar estats d’ànim, sentiments, sensacions…
L’ús que fa el poeta del tema de la natura, trobem seqüències descriptives com l’expressió d’un estat d’ànim (ex. ‘Dia clar’’, ‘Abendlied’’): els motius del batec secret de les estacions i els ànims profunds en la naturalesa (ex. ‘Febrer’), els motius del reflex, de tot allò que es mou sempre i que pot confegir o reflectir imatges (ex. ‘Els núvols’, ‘Cançó a Mahalta’, ‘Un altre abril’). La unió de la natura i música en un mateix poema intensifica la potencialitat suggeridora del correlar (ex. ‘En el silencia obscur…’). La natura que pot significar al poeta és la predilecció pel capvespre i la nit per la tardor i la primavera; en els poemes escrits a partit de 1939: la importància dels cels i la figura dels ocells, amb diferents valors simbòlics.
La música apareix per diversos motius: la interpretació i l’intèrpret (com ‘Variacions sobre un tema de Händel’) i l’intèrpret i l’auditori (com ‘Couperin, a l’hivern’). En el poema ‘Couperin a l’hivern’ i ‘Mozart’ ens porta a un món de música des de dues perspectives diferents: la de l’intèrpret i el salt d’un ocell; i la de l’associació del fluir de les peces musicals d’un compositor que les fa volar i somriure, amb el fluir de les nostres vides.
El tema de l’esperança és desenvolupat, especialment, en els poemes de tema cívic i religiós. Torres parla de la voluntat de sobreviure com a membre d’un poble, ja que és significatiu en els poemes d’aquesta temàtica per l’ús de la primera persona en plural, davant les malvestats històriques. Per exemple, ‘La galerna i el llamp…’ el tema de l’esperança és plantejat a partir de la contraposició entre quatre fúries destructores de la natura i un element feble: la flor de l’esperança. En ‘La Ciutat Llunyana’ el lema del poeta Baudalaire ens situa en el tema de la guerra i com en el sonet anterior des de la vivència dels vençuts.
En el poema ‘Pelegrins’, ‘Tot és lluny en la nit…’, ‘L’abisme de llum’ reflecteix el tema de la religiositat des de tres perspectives: el refús de dogmes concrets i rituals, l’òptica del dubte, interrogació sobre la vacuïtat del cosmos i la bandera de l’esperança. A partir de ‘Dolç àngels de la Mort…’ i ‘Arbor Mortis’, Màrius presenta dos acostament força diferents al tema de la mort. Primer ofereix una invocació a la mort en un moment desesperançat; i segon, en canvi , proposa un reflexió sobre el fet ineludible de morir. La sèrie de ‘Cançons a Mahalta’ i el poema ‘Lorelei’ mostren dues maneres diferents de tractar el tema de l’amor. Mentre que ‘Lorelei’ es canta la creació i la mort de l’amor passional, però en ‘Cançons a Mahalta’ es canta la impossibilitat d’una relació amorosa, les qualitats de la dama objecte de l’amor.
Els títols dels poemes aporten pistes sobre la sona que s’hi canta i el tipus d’amor; el referent del mite germànic a “Lorelei” que pot ser un nom inventat que actua com elsenhal dels trobadors que ens remet a un tipus d’amor més idealitzat.
Senhal és una interpretació del senhal Mahalta que van des de les referències a una reina medieval catalana, l’esposa del Compte d’Estopes, enterrada a la catedral de Girona, el nom de la qual podia agradar al poeta.
