CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral—lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.
Març 1937
(a l’enllaç “música de poetes” trobareu dues versions musicades d’aquest poema)
Màrius Torres acompanyat de Mercè Figueras (“Mahalta”)
al sanatori de Puig D’Olena.
