AQUEST ABRIL LLEGIREM POESIA DE JOAN VINYOLI: VENT D’ARAM. El trobareu a edicions 62 i en aquest bloc hi anirem penjant algunes notícies.
Vet aquí un article de l’escriptor i gran coneixedor de la seva obra, Jordi Llavina:

  http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/759033-vent-daram.html 

I un tastet dels seus poemes:

magpoesia.mallorcaweb.com/vinyoli/ventdaram.html

Vinyoli concep la poesia, a la manera del poeta Carles Riba, com una eina de coneixement sobre un mateix i sobre el món i com una forma de realització espiritual. La seva lírica, deutora del Romanticisme alemany i el postsimbolisme evoluciona progressivament cap a una poesia metafísica i existencial, empeltada d’un realisme de caire experiencial i moral. La poesia és, per a Vinyoli, una via d’arrelament en la realitat i de transcendència d’aquesta i el mitjà òptim, de salvació, per superar l’estat d’indigència que el poeta creu inherent a la condició humana.

En la seva trajectòria podem destacar dues etapes: un primera que, sota la influència de Carles Riba i Rilke, busca una veu pròpia i indaga sobre el quefer poètic, sobretot. I La segona etapa, que va de 1970 a 1984, és la de maduresa i plenitud poètiques i coincideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica (premis, ressenyes, lectures poètiques…) i del públic lector. És també la més fecunda: edita un total d’onze llibres de poemes, a més de dos reculls d’obra poètica, Poesia completa 1937-1975 (1975) i Obra poètica 1975-1979 (1979), i dos volums de traduccions de la poesia de Rilke, Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985), que apareix pòstumament. Entre 1970 i 1975, Vinyoli publica els volums Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973) i Ara que és tard (1975), que formen un tríptic unitari, pel to desolat i pel plantejament existencialista que els caracteritza.

Amb Vent d’aram (1976), s’inicia el darrer tombant de la seva poesia, molt intens i productiu, malgrat els constants problemes de salut. Els llibres publicats en aquests anys giren al voltant de tres eixos temàtics: l’amor, la mort i la poesia.