El passat divendres 27 de setembre, l’alumnat de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat vam fer una sortida literària i cultural que ens va transportar al Modernisme i a Santiago Rusiñol, una de les figures més destacades del corrent esteticista català.
De bon matí vam agafar el tren cap a Sitges per anar a visitar el Cau Ferrat, un centre de trobada d’artistes i intel·lectuals de l’època que va impulsar Rusiñol i un refugi per a aquells que valoraven l’art per sobre de tot. Malgrat que per culpa del servei de rodalies anàvem una mica tard, vam poder arribar a temps perquè l’Eduard ens pogués fer una petita introducció de Sitges i que ens expliqués alguns edificis concrets que ens trobaríem pel camí. Quan vam arribar a la platja, la Teresa ens va llegir el discurs de Rusiñol a la tercera festa modernista.
Més endavant, ens vam fer una foto tots junts per immortalitzar el moment i vam seure en unes escales on l’Eduard ens va fer una introducció del Cau Ferrat i de les festes modernistes. De tot el que va dir, em va sorprendre molt el significat de Cau Ferrat: cau volia dir un lloc protegit, i ferrat, de ferro, ja que hi havia molts objectes fets d’aquest material. Això es deu al gust de guardar les coses antigues si són artístiques. Després de l’explicació i abans d’entrar al museu, vam anar a veure dues escultures del passeig, una de les quals era el monument a El Greco. El recorregut que vam fer de l’estació cap al Cau Ferrat és molt important, ja que és el que van fer per transportar els dos grecos durant la tercera festa modernista, l’any 1894. Vam tenir la sort de poder-los veure dins del museu.
Un cop que ja estàvem situats en el moviment i ben esmorzats, vam entrar al Cau Ferrat, situat a primera línia de mar. A dins vam poder descobrir tota mena de pintures, escultures, mobles, vitralls i objectes que l’artista va anar col·leccionant al llarg de la seva vida. En una de les sales, l’Eduard ens va recitar un poema en prosa sobre els jardins abandonats mentre podíem observar al costat un quadre que, com bé va dir la Berta, a mesura que anàvem escoltant el text, podíem veure que semblava que fos escrit pensant en aquell quadre concret. Cap al final de la visita, vam parlar de L’alegria que passa i de l’Auca del senyor Esteve. La sala que més em va agradar, encara que no incloïa explicació per part de l’Eduard i la Teresa, va ser la de les escultures davant del mar, ja que semblava que fóssim en un vaixell. És per això que també em va agradar el fet que, a través de les finestres i dels vitralls, en tot moment es podia gaudir d’encisadores vistes al mar.
Per acabar, valoro que va ser una sortida molt interessant que arrodoneix les explicacions teòriques a classe, a més de poder gaudir del patrimoni cultural veí. Com bé va dir l’Eduard, esperem que aquesta sortida no sigui una “alegria que passa” i que no oblidem les coses que vam aprendre.
Bruna Olivé Lleó
2n de Batxillerat B
28/09/2024
