A l’assignatura de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat hem treballat l’obra teatral “L’alegria que passa”, de Santiago Rusiñol. L’Adrià Lizano García ens va interpretar alguna de les peces que donen forma musical a aquest quadre líric tan representatiu del Modernisme esteticista, a partir de la partitura d’Enric Morera. La Mae Pascual Arans ens va cantar la cançó de Zaira continguda en la part central d’aquesta obra, en el museu del Cau Ferrat, durant la visita que vam fer-hi recentment. I avui us oferim el dibuix amb què la Chloé López Isla ha representat el missatge de l’obra i, concretament, el seu desenllaç: el circ se’n va d’un poble gris i mediocre que no només no accepta l’art i la vida bohèmia del circ que hi passa, sinó que els escridassa. Els membres destacats del circ, el Clown i la Zaira, rebutgen les monedes que han recollit després de la representació, perquè no volen res que vingui de tanta insensibilitat. I en Joanet, fill de l’alcalde del poble, s’ho mira estupefacte al centre de l’escena, d’esquena, perquè amb el circ i la Zaira li fuig una il·lusió que potser no mereix, arrelat com està en la monotonia i falta d’ambició del poble.
1 comentari
preciós, el dibuix!!!