Dimecres 29 de gener de 2025, els estudiants de l’Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú han tingut el plaer d’assistir a una xerrada sobre les tasques que comporta gestionar un museu com la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. La conferència ha estat a càrrec de Mireia Rosich, directora de la biblioteca, i Laia Manuel, directora del museu. Per tant, tècniques responsables d’aquest centre d’art i cultura històrica.
D’entrada, han parlat d’un catàleg o recopilació sistemàtica dels objectes amb els quals compta el museu Balaguer. S’han esmentat elements com ceràmiques, teixits, pintures, vidres, monedes, figures, o, fins i tot, un infant momificat. Amb tot això i més, el museu arriba a la xifra de deu mil objectes dins seu, dels quals només una quarta part està exposada, mentre que la resta reposen desats als seus magatzems. De manera que, en haver-hi tanta quantitat d’objectes, els treballadors i treballadores del museu identifiquen les peces mitjançant una numeració.
Així doncs, la xerrada l’ha iniciat Rosich esmentant el fet que poc sovint es restauren els objectes que estan exposats al museu, perquè no compten amb gaire pressupost destinat a aquest fi, però que, paulatinament, a partir de subvencions, es fan restauracions.
Altrament, com bé saben la majoria dels vilanovins, el Museu Víctor Balaguer ha estat tancat durant dos anys. En aquest temps, s’ha estat endreçant, reorganitzant i climatitzant. Concretament, dues de les complicacions que es van presentar quan es va haver de dur a terme aquesta tasca van ser el desplaçament d’un Sorolla, pel fet que aquesta pintura en particular és sorprenentment gran, i moure la vitrina on està situat l’infant momificat procurant no fer-la malbé, ja que si pateix qualsevol accident l’individu podria descompondre’s. És per això que es fan servir equips especialitzats per realitzar aquesta funció. També es compta amb grues, a fi que no es danyi cap obra en desplaçar-la.
Així mateix, Rosich també esmenta la importància de saber el valor del contingut del museu, no només en l’àmbit econòmic, sinó també de la mirada que rep. I, a més a més, explica que el museu, a part de fer exposicions, també organitza activitats per als infants o jocs d’escapada (popularment coneguts com a scape rooms). A més, no fa gaire que es disposa d’un catàleg centrat en les obres d’El Prado que presenta a la seva col·lecció.
A continuació, Manuel inicia el que es podria definir com la segona part de la xerrada, referint-se al que es fa a la biblioteca. Explica que és fonamental seguir tot un conjunt de mesures amb la fi que es conservi en bon estat cada una de les peces que la conforma. No obstant això, també remarca que, a part de la conservació, és molt importat la difusió dels documents perquè, al cap i a la fi, per què més s’haurien de conservar les obres si no és per difondre-les? Tanmateix, hi ha ocasions en les quals és inevitable que certes peces presentin problemes de conservació malgrat que tothom segueixi les mesures d’higiene preestablertes quan s’hi apropa. Tot seguit, Manuel comparteix un cas recent com a exemple: l’aparició de fongs en un document antic de la biblioteca. Aquest incident es va haver de solucionar el més aviat possible perquè existia la possibilitat que la infecció es propagués. Avui dia aquest problema ja està resolt, però encara s’ha de retornar l’obra al lloc que correspon.
Finalment, com a tall de conclusió, Manuel es decanta per animar tots els presents a la xerrada a visitar tant la biblioteca com el museu Balaguer ja sigui per interessos personals, mera curiositat o, en el cas dels estudiants, perquè necessitin qualsevol mena d’informació amb la finalitat d’enriquir algun dels seus projectes o treballs acadèmics.
I, en definitiva, és així com totes dues donen per acabada la conferència i proposen un torn de preguntes que dona pas a una estona de col·loqui privat entre les ponents i alguns alumnes i professors.
(Crònica de Júlia de Arias Tutusaus, 2n Batxillerat C)
