Aquesta missionera catòlica té dedicada l’aula de 1r d’ESO D. Teresa de Calcuta (Agnes Gonxha Bojaxhiu) va néixer el 26 d’agost de 1910 a Skopje, actual Macedònia, en una família catòlica albanesa. Des de petita ja havia volgut ser missionera.
Al 1928, amb només divuit anys, va marxar amb una amiga cap a l’abadia de Loreto per aprendre anglès, ja que era la llengua en que les germanes de Loreto ensenyaven als nens de l’Índia.
Quan va ser admesa com a postulant, es dirigí rumb a Calcuta, on hi arribà per via marítima al gener de 1929. Aprengué bengalí i inicià el noviciat a més d’ensenyar a l’escola de Santa Teresa.
Va fer els seus vots de castedat, pobresa i obediència com a monja el 1931 i la traslladaren a un col·legi a l’est de Calcuta. Aleshores va elegir el nom de Teresa per professar, en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Va treballar durant vint anys al col·legi del convent de Loreto, impartint classes d’història i geografia i es va convertir en la directora del centre el 1944.
Però un dia afirmà que va sentir a Déu dir-li que ajudés als més desprotegits, coincidint amb la fam de Bengala (1943). Així que començà a treballar amb els pobres el 1948, tot ensenyant-los a llegir. Al 1950 rebé formació com a infermera, tot just després d’aconseguir la nacionalitat índia.
El 7 d’octubre de 1950, després d’haver estat autoritzada per la Santa Seu, va crear la seva nova congregació, les Missioneres de la Caritat. Es dedicaven a curar als més desafavorits. L’orde es va anar expandint cap a Roma, Tanzània, Àustria, Veneçuela, fins i tot moltes zones d’Àsia i Àfrica.
El 1982, coincidint amb el Setge de Beirut, Teresa va rescatar a 37 nens atrapats en un hospital. També va viatjar fins a Etiòpia per assistir a la gent, o a les víctimes de l’accident de Txernòbil.
Amb el pas del temps, les ajudants de la mare Teresa es van multiplicar. En la fundació eren només 13, i van passar a ser milers.
Al 1979 li van atorgar el Premi Nobel de la Pau per la seva feina feta per superar la pobresa. Els diners del premi els va donar per als pobres d’arreu del món.
Teresa de Calcuta va morir als 87 anys a Calcuta, ciutat on s’havia establit per dedicar-se a l’assistència i hospitalitat, el 5 de setembre de 1997.
Abril Serrano (4t B)
