Montserrat Gudiol i Corominas, com a artista, té dedicada l’Aula de projeccions.
Montserrat Gudiol i Corominas Filla de Josep Gudiol i Ricart, formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família, sobretot al costat del seu pare, un dels més eminents mestres catalans en l’estudi de l’Art i creixent en una família on l’art i la música constituïen un element vital, necessari i quotidià. Montserrat Gudiol ha lluitat des dels seus inicis per trobar un llenguatge pictòric personal i sincer que, voluntàriament, fuig qualsevol estil o qualsevol moda passatgera. Perquè sap que, en matèria d’art, com en tot, no hi ha terme mitjà. El que compta, per sobre de tot, és únicament la bellesa. I des d’aquest punt de vista, no és gens aventurat proclamar que l’art de Montserrat Gudiol és intemporal i bell.
Des del 1950 es va dedicar a la pintura sobre taula i sobre paper. La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat. Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès.
Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’URSS i el Canadà. Fou primer premi internacional de dibuix Fundació Ynglada Guillot, de Barcelona. Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a Madrid, Bilbao, Johannesburg, Flint, Montréal, etc, i també a la seu del Comitè Olímpic Internacional, a Lausana. El 1980 realitzà un monumental Sant Benet per al monestir de Montserrat i el 1981 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, la primera dona membre d’aquesta institució, de la qual el 2007 va ser nomenada supernumerària. Va morir el 25 de desembre de 2015 amb 82 anys.
Dani Tulloch i Joan Martí (4t A)
