Bon dia a totes i tots,
Avui som aquí per donar suport al poble palestí i a tots aquells pobles que viuen oprimits i pateixen vulneracions constants dels drets humans.
Volem denunciar la intercepció de la Global Sumud Flotilla, una iniciativa internacional destinada a fer arribar ajuda humanitària a Gaza, que va ser assaltada la matinada d’abans-d’ahir per militars israelians. Aquest fet ha estat el desencadenant de les vagues i mobilitzacions d’ahir i dels propers dies, com la convocada demà a les 12 h als Jardinets de Gràcia o la vaga general del dia 15 d’octubre, a les quals us animem a participar.
A la manifestació de demà alguns diran que “la guerra va començar fa dos anys”. I no podem estar-hi més en desacord. El poble palestí viu una situació d’assetjament i repressió des de 1948, quan 750.000 persones van ser obligades a abandonar les seves llars i a exiliar-se. Durant aquests gairebé 80 anys ha patit ocupació militar, assentaments il·legals a Cisjordània, el mur de separació, controls diaris i atacs constants contra la població civil. Les Nacions Unides han aprovat més de seixanta resolucions denunciant aquestes pràctiques, però cap d’elles ha estat respectada.
Tampoc podem parlar estrictament de “guerra”. Una guerra és un conflicte armat entre dues nacions, però el que passa a Gaza va molt més enllà. La població civil viu atrapada en una franja de 40 km, sense refugi ni sortida, sotmesa a un setge que impedeix accedir a aigua potable, electricitat, medicaments i menjar. Estan patint una violència sistemàtica i desproporcionada contra tot un poble. Dit amb claredat: estan patint un genocidi.
Perquè això no quedin només en paraules, volem compartir algunes dades dels darrers dos anys.
-
Més de 60.000 persones han estat assassinades a Gaza, de les quals unes 20.000 eren infants.
-
Més de 127.000 persones han resultat ferides, moltes amb amputacions, cremades greus i traumes irreparables.
-
1,9 milions de persones —gairebé el 85% de la població— han hagut de fugir de casa seva.
-
La població de Gaza pateix una de les majors crisis de fam del món: gairebé el 100% està afectada i més de 500.000 persones viuen en situació de fam extrema. Malgrat això, l’Estat d’Israel ha restringit l’entrada d’ajuda humanitària.
Aquestes dades provenen d’informes d’UNICEF, Metges Sense Fronteres, Oxfam i moltes altres ONG, que han denunciat vulneracions greus dels drets humans i del dret internacional.
Tampoc ens volem oblidar de Cisjordània. Mentre el món té els ulls posats en Gaza, allà continuen les demolicions de cases, els desplaçaments forçats i l’assetjament diari als seus habitants.
I mentre tot això passa, els governs del món callen o miren cap a una altra banda. S’està normalitzant la mort, la fam i la destrucció d’un poble sencer. El silenci és còmplice.
Per això, nosaltres, com a estudiants, diem prou. Reclamem un alto el foc immediat, que es trenquin les relacions militars i econòmiques amb Israel, que es permeti l’entrada urgent d’ajuda humanitària i que, com a societat, ens despertem i deixem de mirar cap a una altra banda. És hora de mobilitzar-nos i alçar la veu per aquells que no poden fer-ho.
Per acabar, volem citar les paraules d’un amic palestí:
“Si perdem l’esperança, haurem deixat que guanyin.”
I nosaltres no deixarem que guanyin.
Visca Palestina lliure i visca la pau.
Moltes gràcies.
