Un dia a classe de música, l’Andrés, el nostre professor ens va dir que faríem un projecte que per nosaltres era nou però molt divertit i que aprendríem molt més sobre la música. Es tractava d’aprendre cançons per després presentar-les a les nostres famílies. Vam començar amb la preparació de cançons a la classe de música i quan ja començàvem a saber-nos-les millor vam anar a l’auditori Eduard Toldrà a practicar i situar les posicions amb la Isabel Pla. La Isabel ens va ensenyar: una nova cançó per al Cantem, a entonar, a saber si érem veu aguda o greu… Fèiem pocs assajos a l’auditori, però els que fèiem eren divertits i, a més a més, apreníem. Va estar molt bé perquè quan pujàvem a l’escenari em recordava a la meva infància, quan a l’escola fèiem concerts de Nadal i estaves nerviós perquè et venia a veure tota la teva família o perquè no sabies si et recordaries de la cançó i hauries de fer una mica de “playback”.
En aquest projecte he sentit emocions com ara tristesa, alegria, ràbia, vergonya…
En la meva opinió, el Cantem és un projecte divertit i entretingut, encara que de vegades cansa una mica assajar tant, però val la pena perquè després et trobes amb tot els companys cantant a l’escenari i és una cosa molt bonica i que ens uneix molt com a grup i com a família.
Finalment ha estat una experiència nova i molt xula.
Jana Ferrer (1r d’ESO D)
