El passat 27 de febrer a la tarda, una part dels alumnes i del professorat de Batxillerat de l’institut vam tenir el plaer de poder assistir a una xerrada sobre les eines tecnològiques en l’estudi del sòl a càrrec d’en Marc Vicens Ferrer, exalumne de l’institut i actualment cap de servei de la unitat de sòls de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Vicens va fer èmfasi en la rellevància de conservar el sòl, atès que és un recurs no renovable que ens proporciona la gran majoria d’aliments i una de les principals fonts de biodiversitat del planeta.
Primer de tot va començar la xerrada presentant-se ell mateix, explicant una mica per sobre com han estat els passos fins al seu càrrec actual i també algunes definicions prèvies de conceptes com el de sòl o l’edafologia.
Entrant ja en matèria, Vicens va reconèixer que el concepte de sòl presenta diferents significats en funció del camp d’actuació de qui fa la definició. La percepció del sòl és molt diferent per a un agricultor, un científic, un enginyer, un polític, etc., i està condicionada per com l’utilitza o el voldria utilitzar i per les conseqüències de tot això en un context global. De tota manera, va concloure que podem definir el sòl com la part superior de l’escorça de la terra, que està composta per elements sòlids, líquids i gasosos. En aquesta definició va remarcar que el sòl no és renovable i per aquest motiu s’ha de protegir. Com a dada curiosa i significativa, ens ha fet saber que 1 centímetre de sòl pot trigar entre 100 i 1000 anys en formar-se. Per tant, és fonamental la seva conservació.
Parlant ja de la cartografia del sòl, Vicens va explicar com amb els programes SIG (Sistemes d’informació geogràfica) es poden carregar diferents tipus de fitxers (mapes sobre el terreny, informació…) que actuen com a capes i que permeten conèixer diferents dades (pendents, drenatge, profunditat), i fins i tot permeten aïllar factors. També es fa ús de les fotografies aèries, que ajuden a relacionar el sòl amb el paisatge. En concret, va mostrar una fotografia aèria del 1956, presa després de la Segona Guerra Mundial arran del pla Marshall, que encara ara és útil per determinar el tipus de conreu de l’època i, consegüentment, els sòls que se’n poden deduir.
És possible fer una divisió dels diversos tipus de sòls amb claus taxonòmiques. Va aportar exemples concrets del nostre territori més proper. Els sòls del massís del Garraf són poc profunds; els sòls de la plana ja són més profunds, tenen més capacitat de retenir aigua i, en conseqüència, més capacitat agrològica de produir aliments; els sòls dels fondos i les rieres són molt productius, ja que retenen molta aigua que els arriba dels vessants, i se solen destinar al cultiu de cereals entre d’altres, i, per acabar amb els tipus de sòls de la zona, trobem els del litoral, que són més grollers (arenosos) i poden tenir aigües subterrànies molt a prop de la superfície.
Per poder classificar els tipus de sòl actualment s’utilitzen models predictius artificials (tenen un 50% de probabilitat d’encert). Aquesta tecnologia pot arribar a percebre coses que l’ésser humà no pot o a l’inrevés, és a dir, els models artificials i el treball humà sobre el terreny són ara com ara complementaris en l’estudi i la classificació dels sòls.
A més de relatar-nos aquests aspectes de l’elaboració de la cartografia dels sòls, el ponent va sorprendre els assistents a la conferència quan durant la seva explicació va presentar alguns dels estris emprats en el procés, com la barrena, l’eina amb la qual es realitzen els sondejos.
Vicens va recalcar la necessitat d’estudiar els sòls per tal de conèixer els seus materials subjacents i altres propietats, que permeten als experts definir la seva capacitat agrològica i, consegüentment, determinar els usos que poden assignar a cada terreny de la manera més productiva i menys perjudicial per a la roca mare.
Com a aplicacions pràctiques d’aquest treball cartogràfic, Vicens va destacar que ajuda a evitar que la terra fèrtil acabi sota una construcció o una instal·lació de plaques solars i no s’aprofiti.
L’acte es va tancar amb diverses preguntes formulades per part dels assistents, les quals van tractar alguns temes com ara les actualitzacions cartogràfiques freqüents que vagin recollint els canvis que es van produint en els sòls.
Sense dubte, en Marc Vicens ens ha fet tenir coneixement d’una disciplina sovint passada per alt, però de vital importància a l’hora de planificar el nostre territori.
(Crònica feta a partir de les aportacions de Paula Cerceda, Àlex Corella, Andrea Juez, Noemí Pérez i Mireia Pomar, alumnes de 2n de Batxillerat)
