El dia 3 de març, celebrem el dia de la “ce trencada”. Enguany, tot i que serà la primera vegada que celebrem aquest dia a l’institut, ho hem hagut de fer el dia 4 de març.

Es tracta d’una iniciativa de Rodamots i del joc lingüístic Paraulògic.

Es tria aquest dia perquè conté en el nom del dia la lletra que celebrem dues vegades: el terç de març.

Per tal de commemorar aquest dia, que ha estat una idea de les assessores LIC del Servei Educatius del Baix Llobregat VIII, ens han proporcionat un dictat (extret del llibre JUANOLA, D.; TORRA, M.; TUTUSAUS, I.; VERDOY, P.J; Dictats a mà, desembre de 1998, edicions 62) que trobareu tot seguit i en el qual la majoria de paraules porten aquest lletra tan emblemàtica en la nostra llengua.

 

Voleu que us expliqui la cançó de la c trencada?

En començar el mes de març, un xicot de Provença es calça, agafa la maça i el llaç escorredor i se’n va a la caça d’un estruç de certa raça. S’adreça a l’estruç, avança i li dona una veça, alça el braç i l’amenaça i, com que té molta força l’estaborneix d’un cop de maça. Troba un escurçó darrera un arboç sobre una escorça; el torça amb una pinça i l’esclafa.

Se’n va a la plaça de França, ven l’estruç, i, amb els diners que li donen, compra: una peça de llençols, que d’un temps ençà que els té apedaçats o a punt d’esquinçar-se També compra una capça de bròquil, una cabeça d’alls, un manat de calçots i una terça de lluç pesat amb la balança. En arribar a casa endreça els llençols. Sobre la capçalera del seu jaç hi ha una puça, li llança la maça però amb tan poca traça que surt per la finestra i cau per la façana. Se’n va a la cuina, escapça el lluç i llença les tripes. El lluç està fred i la mà se li glaça. Pren una mançanilla i li ve una son dolça.