En aquest espai anirem actualitzant la informació sobre el dia a dia del viatge de final d’etapa que l’alumnat de quart d’ESO està fent a Cantàbria. També n’informarem, amb mesura i quan es pugui, als nostres comptes d’Instagram i de Twitter.
Dilluns 12
Sortim pels volts de les 7. Ens aturem a esmorzar a Pina de Ebro a les 10. A les 11, reprenem el camí cap a Bilbao. Hi arribem a les 15 i ens reben uns núvols que en cap cas poden tapar el sol…ni les ganes d’un bon pintxo. Ben passades les 16, hem arrencat cap a Cantàbria. Des de les 19.30 som a La Hermida, on l’alumnat ha aprofitat una estona distesa abans de sopar.
Dimarts 13
La jornada ha començat fent honor al malastruc que se li atribueix a la data: de camí cap a Santillana del Mar, la pluja s’ha desfermat…i de quina manera. No hem pogut visitar la vil•la de les tres mentides (“que ni es santa, ni es llana ni tiene mar”) com hauríem volgut, ja que el fred i un bon xàfec la deslluïen. A la tarda, però, la paciència ha pagat la pena. A San Vicente de la Barquera l’alumnat ha acabat xop, però d’aigua de mar. No només no ha plogut: el mar Cantàbric ha rebut les seves taules de surf amb onades a estones minses, però freqüents, i han pogut gaudir d’una tarda de surf fantàstica.
Dimecres 14
La llum del sol avui sí que il•lumina La Hermida, i també una companya de viatge molt especial, Deva. La deesa celta Deva dona nom al riu que ens bressola a l’alberg. El mite diu, de fet, que Deva va plorar tant un desengany amorós que les seves llàgrimes van salar el mar. Avui, Deva ens ha parat els peus: la crescuda provocada per les pluges d’ahir ens obliga a canviar l’activitat de barranquisme que anàvem a fer pel seu sinuós curs. L’activitat substituta, però, és molt interessant: anem a Buelna i canviem el barranquisme per l’espeleologia per partida doble: visitem les coves de Nazal y Cobijeru. A la primera, experimentem la foscor absoluta i ens contorsionem un pèl per contemplar espectaculars sales d’estalactites, estalagmites i columnes. A la segona, avancem fins arribar a una finestra de mar que ens deixa bocabadats. A més, visitem dues platges properes i curioses: una amb dues entrades de mar i una platja interior, un cas gairebé únic en el territori peninsular. El dia acaba amb una festa de cloenda a l’alberg, amb música i ball. L’alumnat, amb el pas dels dies, ha mudat el gest, ara molt més alegre (i alguns, també més vermells pel sol d’avui).
Dijous 15
Toca tornar, ara que ja li hem agafat el gust a aquest indret privilegiat. Ens llevem ben d’hora, quan el sol encara no passa per sobre de les muntanyes, i enfilem el camí de tornada després d’esmorzar. Dinarem, si el trànsit ho permet, a Saragossa, i d’allà, cap a Sant Cugat. L’alumnat recupera hores de son, comenta la jugada i repassa a les seves estimades pantalles el que ja són bons records. El professorat també acluca l’ull per torns, satisfet del comportament de l’alumnat i de veure que ha resultat, com esperàvem, una bona experiència per la canalla, que tanca una etapa tot gaudint, aprenent i compartint.
Ja hem sortit de Saragossa, defugint la calor. Previsió d’arribada a les 20:30 hores a Valldoreix (a l’aparcament del CAP, des d’on vam sortir). Preguem que deixeu espai de maniobra per l’autocar en cas que aparqueu allà.
