Durant la setmana del 27 al 31 de març, els alumnes de 4t d’ESO vam anar al País Basc de viatge de final de curs. Si, de viatge de final de curs, i al mes de març, tot i que ben just havíem començat el tercer trimestre.
Tenint en compte els preus del transport, i com ja va passar el curs passat, finalment vam escollir una opció més pròxima i us podem dir que en cap cas ens va decebre.
El primer dia, una hora abans de començar les classes, i amb les maletes carregades al bus, ens vam dirigir cap a San Sebastià. A mig camí, i després de comprovar a una àrea de servei d’Aragó que tots els instituts de secundària es trobaven en la mateixa situació que nosaltres, vam parar a Olite. Allà vam visitar el Palau Reial i el grup de la pilota ja va començar a fer de les seves.
Un cop instal·lats a l’hotel vam fer un passeig de reconeixement per Sant Sebastià, en especial per la zona de La Concha. Alguns i algunes ja anaven vestits i vestides com s’hi tinguéssim entrades a la disco. A banda del vent de l’Atlàntic, alguns alumnes sentien per primera vegada el nom de l’escultor Eduardo Chillida… O era Joan Miró?
L’endemà al matí, sense incidències remarcables durant la nit, ens vam dirigir cap a la localitat navarresa d’Igantzi, per gaudir del parc d’aventures d’IrriSarri Land. Allà les activitats van ser ben diverses. Des d’una caminada lleugera, una breu explicació sobre l’aprofitament dels recursos a les muntanyes a l’època dels nostres avis (cosa que pel que sembla només va apassionar al professor de Socials) i el més esperat: el pont tibetà i les tirolines.
Dimecres vam anar a Bilbao per visitar el museu Guggenheim. Però no va ser el museu allò que més ens va sorprendre de la ciutat. Ni el Nuevo San Mamés. Més aviat la temperatura, que s’enfilava per sobre dels 25º. A la tarda vam disfrutar d’un relaxant passeig en barca, des de la localitat de Bermeo fins a Gaztelugatxe.
L’endemà, dijous, vam continuar el nostre recorregut per la costa basca. En aquest cas vam anar a Zarautz i vam tenir l’oportunitat de fer una de les activitats que més prometien: surf. Bé, això aquells que van aconseguir pujar a la taula, perquè uns testimonis fotogràfics indiquen que d’altres van empassar força aigua i sorra. A la tarda vam visitar l’emblemàtica ciutat de Gernika, en especial els espais relacionats amb la seva història. Picasso, Miró, Chillida… ressonaven insistenment com un bombardeig.
Divendres va ser el dia del nostre comiat de Donosti i del País Basc. Tot i això, durant el darrer sopar i el temps lliure del qual vam disposar, vam poder conèixer algunes de les criatures nocturnes d’aquesta bonica i tranquil·la ciutat guipuscoana… o biscaina? Recollit l’equipatge, i recuperant les hores de son al bus, vam fer parada tècnica a Saragossa, per dinar al centre comercial Puerto Venecia i comprar aquells souvenirs que ens havíem oblidat, encara que fossin Frutas de Aragón.
Ens emportem una experiència inoblidable de fi d’etapa on hem gaudit molt i ens queden molts records per sempre. Donem gràcies a les nostres famílies, als tutors de quart, i als professors acompanyants, el Jordi Creus i la Silvia Pascual, per fer-ho possible.
Aina Cintora, Wande Diakite i Elisia Samir
Comentaris recents