Les paraules canvien a mesura que canvia la realitat. Fa un temps sentim parlar de la paraula diversitat funcional, es podria definir, basant-nos en el diccionari normatiu, com la qualitat de funcionar de manera diversa. Això es pot considerar aplicable a tot el gènere humà: les persones som diverses en tot, en el nostre aspecte físic, en la manera de moure’ns, la manera de pensar, la manera d’expressar-nos. Les persones amb diversitat funcional, doncs, som totes les persones, perquè la diversitat funcional és una característica inherent a l’ésser humà.

Des de la nostra perspectiva, considerem que ha d’haver-hi un canvi en la terminologia, ja que dis-capacitat i minus-validesa es refereix a una mancança o una falta de capacitat o validesa. Les persones que tenen alguna diversitat funcional no son menys capaces ni menys vàlides per a fer una cosa, sinó que tenen altres maneres de fer-les o inclús tenen altres habilitats.