Després de mesos de reformar l’espai de la nova Biblioteca, per fi, obrim les portes i el teló.
—
Avui divendres, han posat el teló. El teló i les cortines que vestiran l’aula d’arts escèniques que tanta il·lusió ens fa estrenar. I el terra nou! Un parquet càlid de to i de textura que acollirà tots els moviments. S’impregnarà de petjades i d’exercicis que les noies i els nois repetiran un i un altre cop fins a dominar l’espai, la tècnica, el joc, el moviment, el cos (el seu i el de l’altri), el gest, la veu, el to i la paraula.
M’ho miro des de l’altra banda del teló, de la platea estant com si diguéssim, i darrera la cortina granat que tanta solemnitat dona al lloc hi veig les prestatgeries amb llibres. Encara a mig muntar, encara desendreçades, però lleixes que estaran plenes d’històries que volen ser explicades, escoltades, comentades, interpretades,…
A primer cop d’ull em sembla un decorat. Ajunto les celles i arrufo el nas, no m’agrada el decorat dels llibres només com a rerefons d’una gran obra. Així que canvio de perspectiva, em situo al darrere del teló mirant a platea. Hi veig més prestatgeries plenes de llibres (també per endreçar, porta el seu temps això) però aquestes no semblen un decorat, al contrari, aquestes “guarden” les espatlles dels espectadors, els acompanyen, els protegeixen de la fredor de la paret nua del darrere. Li donen estructura, força, caliu.
I miro el conjunt. I llavors ho veig clar, veig el repte. La biblioteca d’abans de la pandèmia, ja no serà només una biblioteca, sinó un espai compartit on dialogaran la paraula, el moviment i…la imatge! També tenim convidats molt especials: audiovisuals. Un exercici de generositat per part de totes i tots que ens posarà a prova i ens farà fer l’esforç de mirar el conjunt per damunt dels individualismes.
Serà un espai festejat, cobejat, moooolt ocupat: xerrades, representacions, activitats lectores, laboratori d’imatge, assajos musicals,…Totes i tots l’omplirem de paraules, ritme, imatge i moviment. I estem desitjosos de fer-ho! Tenim ganes de donar vida a aquest nou espai que ens ha fet replantejar paràmetres, que ens ha fet mirar-nos i pactar, arribar a acords, a tenir en compte el que cadascú necessita perquè hi hem posat moltes ganes en el projecte sabent que cadascú ha hagut de renunciar a alguna cosa en favor de l’altre.
Però, sabeu?, per a mi aquesta és la gran màgia d’aquesta nova aula: l’exemple davant de les noies i els nois de com ens podem posar d’acord en moltes coses tan sols parlant, tenint en compte l’altra i amb l’energia que dona la il·lusió per fer-les. Crec, sense cap dubte, que el dia a dia serà un aprenentatge a molts nivells per a totes i tots els que conformem el Vila.
Espero i desitjo que us acabi agradant tant com a mi.
Irreconeixible! Aquesta es la sensació que he tingut en veure la nova biblioteca i sala polivalent, aquest espai que ara llueix “al Vila” i que tantes bones estones ens ha fet passar remenant àlbums amb la Carme, buscan recomanacions literarias i fent el Club de Lectura!
Com a ex-mare d’alumnes que ja son adults que volen sols, m’emociona veure com l’institut pot anar canviant, millorant i transformant-se per a ser un lloc de vida pels nois i noies que hi estudien.
Recordo, quan era a la comissió de biblioteca , que l’ equip directiu va tenir molt clar que la biblioteca havia d’ocupar un lloc central a la institució . I la Carme Pardo va fer que la biblioteca tingués un batec, una llum i una vida molt especial.
M’emociona veure que en el Cor del Vila hi heu posat les arts escèniques i la literatura. Enhorabona a tots!
Moltes gràcies pel comentari. Realment, al Vila, la Biblioteca és un gran espai on hi passen moltes coses importants.
I la Carme continua donant llum i una vida molt especial.
Fins aviat.