Elles són les que en silenci fan que tot funcioni. La Mireia i la Regina.
Observen els nois i les noies quan entren, quan marxen, i saben el nom de la majoria.
Obren i tanquen les portes de l’institut. El preparen per l’arribada del Nadal, arbres, llums, jocs…
Per al professorat són clau: fotocopien materials, ens donen les claus de les aules, armaris, materials per treballar a l’aula, etc…
Dins la consergeria tot té el seu lloc, tot està endreçat i calculat i tot, tot, tot, té el seu sentit.
Vindria a ser com el cor de l’organisme, vindria a ser com aquell espai de seguretat que fa fucionar l’engranatge, vindria a ser quelcom indispensable per al dia a dia de tothom.
Ah i a més, sempre somriuen i ens fan somriure!
Són unes fantàstiques companyes, i tot el que diu l’article és més que cert!
Un plaer trobar-les quan arribes a l’institut 😉
Mil gràcies.
Es un plaer treballar en un centre tant acollidor, així dona gust venir a la feina tots els matins amb un gran somriure.
Regina i Mireia.