L’alumnat de 1r d’Eso va anar a esquiar el passat dijous dia 7 de març a Tuixent.
Any rera any l’alumnat de primer fa un dia a Tuixent practicant l’esquí de fons, que es una modalitat diferent d’esquí.
L’esquí de fons pertany a la família de l’esquí nòrdic, per això sovint s’utilitza indistintament, i consisteix a desplaçar-se per superfícies nevades amb l’ajuda d’esquís. És possible practicar-lo en neus de qualsevol classe, però a la pràctica només es fa servir en pistes preparades (mitjançant una traça feta per un tractor mecànic) i en pendents suaus.
Té el seu origen als països nòrdics, on va ser i és encara la forma natural de desplaçament a l’àmbit rural. D’aquí rau l’origen d’anomenar-lo esquí nòrdic. Aquesta modalitat utilitza uns esquís de 160 a 220 cm de llargada i més estrets que els d’esquí alpí (de 45 a 55 mm.), molt flexibles i lleugers. Els esquís, més llargs que els d’alpí, a més no disposen de fixació de la talonera per permetre un bona flexibilitat al fer la lliscada pel pla i ascens.
És força popular als Pirineus i als Alps. Existeixen estacions d’esquí de fons especialment preparades amb pistes per pas de patinador i traces per pas alternatiu. A més, algunes estacions d’esquí alpí tenen algunes pistes preparades per l’esquí de fons. Són llocs amb tots els serveis i és corrent veure famílies senceres als circuits.
Són nombroses també les competicions, de tot àmbit, en què participen milers de corredors. D’aquestes, n’hi ha que tenen objectius comercials o promocionals. És un esport classificat com a olímpic d’hivern.
