29 d’abril de 2021, el grup d’Història de l’Art del Vila ens encaminem cap a Plaça Espanya. Passades les dues torres venecianes enfilem cap a la Font Màgica de Carles Bohigas de 1929, les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch de 1919, enderrocades al 1928 i reconstruïdes al 2010, i fem l’ascensió en cascada cap al Museu Nacional d’Art de Catalunya, on hi té la seu des del 1934 ja amb la II República. L’edifici fou aixecat per allotjar l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 sota la Dictadura de Primo de Rivera. Amagat, el Pavelló Barcelona de Mies van der Rohe i Lilly Reich construït i desmuntat el 1929 i reconstruït el 1986, intenta no trencar visualment el conjunt amb la seva singularitat i disseny funcionals racionalistes i moderns.
Un cop dalt, després de contemplar la ciutat i els cels canviants de primavera, per fi hem pogut visitar el MNAC i fer un cop d’ull a algunes de les obres del XIX i XX: La Vicaria de Marià Fortuny de 1870, l’Edat de bronze d’Auguste Rodinde 1877, Els primers freds de Miquel Blay 1892, Ballarina de Pau Gargallo de 1929… La sorpresa ha estat el preciós Retrat de nena d‘Élisabeth-Louise Vigée Le Brun de 1788. De les 3.000 obres exposades quantes creieu que tenen l’autoria reconeguda per alguna dona artista? … No us caldran pas dos dígits per fer el compte!
La visita ha acabat amb l’exposició La guerra infinta, imatges extretes de les dues capses vermelles d’Antoni Campañà, amb fotografies amagades més de 80 anys. Ens acomiada La revolució autèntica és una dona. Miliciana en una barricada de la Rambles cantonada amb el carrer Hospital, del 25 de juliol del 1936.
