Aquest dimecres he tingut el plaer d’assistir a la inauguració de la biblioteca Marina Garcés, de l’Institut Arnau Cadell de Valldoreix. Un goig! Un espai molt bonic (un octàgon preciós!) on trobar-se, relaxar-se, estudiar, llegir i compartir experiències. Cares alegres, de satisfacció després de l’esforç. Alumnes fantàstiques llegint en veu alta (com ens agrada que ens llegeixin!) i música per acompanyar, per endolcir, per arrodonir el moment tan esperat.
I mentre ho contemplava tot amb emoció, m’han vingut al cap les paraules que, en la novel·la de J.M. Barrie, diu Peter Pan: “Cada cop que un nen diu: ‘jo no crec en fades’, hi ha una fada en algun lloc que cau morta.” I, al cap d’un moment, en contraposició (la literatura en va plena) he pensat: “I cada cop que “es posa en marxa” una biblioteca escolar, retornen totes les fades que hem perdut”. Però no només les fades, sinó també tota mena de personatges que, sense espai on romandre, on reposar, on trobar-los, no poden tenir ni vida ni continuïtat. No poden ser descoberts per noves generacions que els desconeixen i, per tant, no poden entrar en les seves vides (tants cops tan similars a les nostres!), no en poden conèixer les seves dissorts, alegries, dilemes, passions…
Obrir una biblioteca en un centre escolar és posar un far en el mar del coneixement, és encendre una llum que guiarà les nostres noies i nois i que assenyalarà un camí per on transitar de manera segura mentre creixen i busquen el propi. Una llum que els donarà escalf, els acompanyarà i els posarà en context històric i social. Els enriquirà i donarà, transmetrà, proporcionarà i fornirà de coneixement per anar per la vida. I darrera de tot això, com sempre, hi ha les persones. Les que s’ho han cregut, n’han convençut a d’altres i que ho han fet possible a cop de converses, il·lusió, plans, convenciment, complicitats, tossuderia i hores. Moltes hores esgarrapades… a tot.
Però el resultat s’ho val. Per a elles i ells, per preparar-los per a un futur millor que passa, no en tingueu cap mena de dubte, per la cultura, el coneixement, el pensament crític, la descoberta, la curiositat,… és a dir, per tot allò que contenen aquests espais (malauradament tants cops oblidats o menystinguts) que s’anomenen biblioteques.
Enhorabona i espero que, com deia Kavafis, “el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences.”
Un plaer comptar amb un far més.
Carme Pardo, bibliotecària del Vila de Gràcia
