Celebrem-ho: amb aquest són ja 22 els anys en què Barcelona inaugura el mes de maig amb un festival que, edició rere edició, converteix la poesia en protagonista indiscutible d’una ciutat que se sap tan híbrida i plural com ho és la lírica contemporània. Com ho és tot avui o, si més no, com voldríem que fos tot. És per això que enguany el programa torna a omplir-se d’actes que no fan més que constatar aquesta multiplicitat abundant d’estils i registres poètics, però també de propostes i formats. Hi haurà lectures, és clar, però també obres de teatre, performances, conferències, debats, concerts, festes, revetlles i, fins i tot, una batalla de versos dalt d’un ring. Tot això, en escenaris tan diversos com el verger del Museu Frederic Marès, on enguany també hi haurà el mercat de poesia, l’(H)original, la Biblioteca Nacional de Catalunya, el Centre d’Arts Santa Mònica, la plaça de Sant Felip Neri, el cementiri del Poblenou, el jardí interior de la Casa de la Misericòrdia, la Biblioteca Francesca Bonnemaison, La Pedrera, la plaça del Rei… I, és clar, també el Saló de Cent i el Palau de la Música Catalana.
Són, certament, molts els espais que acullen els actes de Barcelona Poesia, però és que a Barcelona són molts els llocs i els projectes que programen –és a dir, cuiden– poesia al llarg de l’any, regularment. En aquesta edició, els hem volgut reconèixer –o al revés– amb un gest tan senzill com és el de compartir iniciatives i demanar-los idees. Ho hem fet, també, amb festivals que es fan enllà de la capital catalana.
Totes aquestes col·laboracions fan possible eixamplar el ventall de propostes del festival perquè cada entitat i cada projecte té el seu segell i el seu estil. Confessem-ho: ens obsessiona la diversitat i no tenim cap intenció de posar-hi remei, tot al contrari. Per això enguany hem demanat a poetes de casa que convidin poetes internacionals i ens proposin reflexions, preguntes, debats. Gràcies a aquesta manera de fer, rebrem enguany poetes dels Estats Units, l’Índia, el Canadà, Palestina, l’Argentina, el Congo i el Regne Unit, per posar només uns quants exemples.
Poetes internacionals i poetes de casa que escriuen en català i castellà, sí, però també en bengalí, hindi, gun i urdú. Poetes que es pregunten per què escrivim poesia, editorials que comparteixen la seva trajectòria, cantants que musiquen poemes, filòsofs i filòsofes que dialoguen amb artistes, tallers que treballen el dol i la pèrdua, escriptors i escriptores que ens parlen del gènere i del desplaçament en la literatura, poetes que fan del seu cos racialitzat batalla i bandera… I, és clar, també homenatges i festes per fer memòria i celebrar la vigència de Joan Brossa, Víctor Català, Pere Quart i la colla de Sabadell, Màrius Torres, Mary Oliver i fins i tot Pepe Rubianes en el seu vessant de poeta.
En fi, és ben cert i ho diu la imatge d’enguany: la diversitat (ens) posa la pell de gallina
